I allò que penses, si encara no he fet mai cap arrós a la cassola! Bé, de fet em passa amb molts plats clàssics de la cuina catalana que vull anar fent mica en mica. Aquest cop tenia bons convidats a casa i vaig pensar que era el moment per preparar-lo. Em vaig basar en la recepta d’El corpus de la cuina catalana, amb algun mínim canvi en ingredients.
– 400 grams d’arròs
– Mig conill tallat a trossets
– 200 grams de costella de porc també a trossos petits
– 100 grams de pèsols (pes un cop pelats, seran uns 500-600 sense pelar, aprox)
– 3 grans d’all
– 2 tomàquets madurs
– 2 cebes
– Julivert
– Un trosset de sobrassada
– Caldo
És un plat que no té massa complicació. En l’olla / cassola on farem l’arròs (és a dir, que sigui prou gran) hi posem un raig d’oli i hi dorem la carn, fins que quedi torradeta pels seus cantons. La reservem. Immediatament hi posem les 2 cebes i 2 grans d’all picats i el tomàquet madur, ratllat. A foc baix, deixem que xupxupeji i es vagi enfosquint. Momemt que podem aprofitar per actualitzar el twitter, pujar alguna foto a instagram o obrir la primera birreta (el cuiner sempre se la guanya).
Quan el sofregit ja estigui d’un color més torradet, podem afegir la sobrassada, tallada a trossets. Millor no posar-n’hi excessivament que no domini en excés. Una punteta perquè doni gust i un toc de greix que encara el fa millor. Ho deixem 3-4 minuts a dins i ja podem retornar la carn a l’olla.
Després afegim l’arròs i el barregem bé, el deixem un parell de minuts i ja podem afegir el líquid que tindrem calent (aigua, caldo… jo tenia un bon caldo que havia fet i com que era molt potentot, l’he rebaixat una mica amb aigua). Podem posar-ne i si després veiem que en fa falta en podem afegir més (que estigui calent, això si). Un cop hem tirat el caldo podem posar-hi els pèsols i una petita picada de julivert i un gra d’all (al Corpus, on vaig llegir la recepta també hi posaven uns brins de safrà, que no en tenia). Quan hagin passat 15-17 minuts (segons l’arròs) la cosa ja estarà a punt. Abans tastem que el gra estigui bé i si fa falta rectifiquem de sal. I ja podem apagar el foc i servir.
Recordo el consell: feu sempre de més, així quedarà alguna carmanyola per la setmana. I si els convidats són de bon menjar i us fa por que s’ho acabin tot, els hi poseu coses de picar abans! :) Hola Raquel, hola Sito!
0
Aquí no expliques que ens has emborratxat per no donar-nos un tupper… Estava més que bo, bonísim!!
Un arròs bo, sa i tradicional… què més es pot demanar?