Arrós d’anxoves

L’anterior anava dedicat a la Sílvia, aquest a l’altre australiano, el Pere. Un dels últims cops que van venir a casa van portar unes anxoves, que juraria que em va dir el Pere que se les feien a casa els seus pares -a Palafrugell-, i estaven tremebundes. Per dinar d’avui he fet un arrós d’anxoves -els convidats, Raquel & Sito, han fet veure que els hi agradava :)- que he tret del llibre “Sabor Ampurdanés” de Pere Bahí, cuiner del restaurant La Xicra de… Palafrugell (llibre molt xulo, llàstima que no estigui en català). Aquest xef reivindica al llibre els arrossos que tenim al receptari català davant l’invasió de risottos. No deixa de tenir part de raó, és bastant més fàcil trobar risottos a molts restaurants que no un arrós de la terra. Aquest que he fet és dels fàcils i no és descartable que ja es tinguin tots els ingredients per casa, que és una cosa que valoro bastant per les receptes que poden entrar en rotació de repeticions:

– 1 ceba
– 400 grams d’arròs (ja que estàvem empordanesos, arrós de Pals)
– 1’5 litres d’aigua
– 8 anxoves de pot
– 50 grams d’ametlles torrades
– 25 grams de formatge manxego ratllat

En una olla posem un rajolí d’oli i hi tirem la ceba tallada perquè es faci fins al punt que es comenci a enfosquir, llavors li incorporem l’arrós i li aguantem un parell de minuts, remenant. Després afegim l’aigua (que tindrem bullint) -i a la recepta original hi posaven també un pebrot vermell tallat petit- i deixem que vagi bullint. Mentre va fent feina i xupant l’aigua, a un morter piquem les ametlles, després hi afegim les anxoves i ho piquem bé i a continuació el formatge, que quedi una senyora pasterada. Quan faltin uns 5 minuts per tenir l’arrós (aquest de Pals tarda uns 15-17 minuts) afegim la pasterada a l’arrós i ho remenem bé perquè es reparteixi bé. Més tard provem i hi posem una mica de sal, pensant que l’anxova ja hi col·labora. Apaguem el foc, deixem reposar uns minuts i cap al plat :)

0