Aquest és un arròs que tenia pendent de fer i que fa estiu (si, vaig una mica tard). Pel gustet de verd i refrescant i la sensació lleugera tot i que realment sigui contundent com qualsevol arròs. Me’l va ensenyar el Xesco Bueno, en un curset ben interessant que vaig fer a l’escola Taller de cocina Sabores ja fa uns quants mesos. Conec personalment el Xesco de fa un temps -i he menjat molt bé al seu restaurant Ca l’Esteve– i em va agradar com havia plantejat el curset. En comptes d’un professor cuinant i alumnes prenent notes, tothom intervenia en el procés de fer el plat. Ens repartiem les tasques i anavem parant per mirar què feien els altres i atendre a les explicacions del professor. De les tres receptes que vam fer aquell dia, em va robar especialment el cor aquest arròs tant i tan fàcil i bo. Per fer-ne una quantitat per unes 4 persones:
– 2 cebes
– 5 dents d’all
– 20 grams de julivert
– 10 grams d’alfàbrega
– 20 grams d’espinacs
– 5 grams de coriandre
– 50 grams de pinyons torrats
– 1/4 litre d’aigua
– 10 grams de sal
– Oli
– Arròs
– Parmesà rallat
– Caldo de pollastre
A la cassola on farem l’arrós, hi tirem un bon raig d’oli i les dos cebes picades. Deixem que vagin fent a foc lent fins que estiguin ben tendres i llavors li afegim 4 dents d’all picades. Ho tenim una estona més fins que comenci a agafar bon coloret, parem el foc i reservem.
En un estri per triturar hi posem 50 grams d’oli, el julivert, l’alfàbrega, el coriandre, els espinacs, els pinyons, una dent d’all, el 1/4 de litre d’aigua i la sal. Ho triturem, reservem.
Quan arriben els convidats, posem a calentar el sofregit i hi tirem l’arròs (jo mesuro en gots: 2 gots fins dalt d’arròs per les 4 persones). Remenem una mica fins que el gra es comenci a quedar translúcid i hi comencem a afegir el caldo de pollastre (ha de ser un caldo blanquinós, perquè després l’arròs agafi aquest verd maco). Ho fem com qualsevol risotto, anar afegint poc a poc el caldo -no de cop- i remenant vigorosament, que deixi anar el midó. Quan li falti un parell de minuts per tenir l’arròs al punt, li afegim tota la picada verda que tenim preparada i una mica de parmesà ratllat. Ho deixem coure aquest parell de minuts, rectifiquem de sal si fa falta, ho parem i deixem que reposi una estona.
Ja ho podem servir. Jo per fer maco li he posat aquesta galeta de parmesà de la foto: ratllant el formatge sobre un silpad, fent unes muntanyetes i posant-les al forn amb el gratinador i en una estoneta ja es veu torrat i es pot retirar. Deixem que es refredi i ja està preparat per decorar el plat! Al curset el Xesco per acabar de fer-ho per nota li posava també una gambeta saltejada.
0
a mi també em va robar el cor, aquest arròs, i amb unes gambetes i una salseta amb el suc dels seus caps, una delícia!
amb les gambes i la salseta ha d’estar de collons. De fet volia posar gambes però em vai oblidar de comprarne :(
que curiós! me l’apunto!!
Fantàstic l’arros ‘shreck’. Dels plats més fàcils i de gran resultat de tots els que he fet i tastat en els darrers temps!!
Aquesta salsa té tan bona pinta que també es podria fer servir per amanir unes patates bullides amb pela. Servit fred o tebi.
Fa una pinta fantàstica! És curiós que vaig creuar-me amb aquesta recepta el mateix dia que intentava cuinar palak raita (plat a base de iogur) tot buscant una manera diferent de cuinar uns espinacs… Em pregunto com quedarien les dues receptes unides?
Quedarien molt verdes! jeje