Després d’unes nous i uns spaghetti, tanco la trilogia del romaní amb la carbassa. Un plat ultrasenzill que em va permetre fer el salt a la clàssica crema de carbassa. La recepta també em serveix per parlar del llibre d’on l’he tret que és la Cuchara de plata i del que en sóc fan. Un llibre que tant serveix per cuinar centenars de receptes de cuina catalana com per partir nous. Perquè amb les seves 1400 pàgines deu pesar ben bé 5 o 6 quilos. És un recull de preparacions que ja fa molt temps que circula (es va publicar per primer cop a Itàlia el 1950) i ara n’han fet una nova i revisada edició (Phaidon, 40 euros) que incorpora més fotografies, un seguit de menús de restaurants al final o el text una mica més elaborat en algunes entrades. Res essencialment gaire diferent de la versió anterior si el teniu, però l’acaba de completar una mica. És el llibre indispensable de la cuina italiana -tradicional, però també amb apunts moderns-.
El llibre són 2000 receptes, inacabable. I el millor -imprescindible per moure’s àgilment un llibre d’aquest volum- és l’índex per ingredients al final. L’altre dia buscava per carbassa i en vaig trobar “a la parmesana” (delícia amb parma i mozzarella), al forn amb patates, gratinada, en forma de crema, en forma de pastís o de risotto de carbassa i carxofes (amooor, amooor, amor a primera vista!). Tenia un bon manat de romaní i poc temps i vaig tirar per aquesta recepta de “carbassa al romaní”, molt fàcil.
Necessitareu:
– romaní fresc
– 2 dents d’all
– 600 grams de carbassa sense pell i tallada a peces petitones
– un vas de vi blanc sec
– oli, sal, pebre
Posem a calentar un parell de cullerades de bon oli i hi tirem els alls, sencers i la carbassa. Quan els alls comencin a estar doradets, els retirem. Afegim el vi i continuem la cocció, a un foc mig, fins que s’evapori. Després baixarem el foc i courem la carbassa fins que estigui ben tendra. Llavors li tirem el romaní fresc picat per sobre, sal, pebre i ho deixem uns minutets més al foc. I ja està preparat per servir i disfrutar.
0
Boníssima proposta… la carbassa no ha de ser sempre una acompanyament, oi? Per cert, aquest llibrot deu ser increíble… 5 o 6 quilos, mare meva! Petons
Si, una bestiesa de llibre. Ara, segur que en trauré molt de suc :)