Cóc de seitons

Fa unes setmanes vaig anar a la presentació del llibre “Els dolços i els salats als forns de Vinarós”. L’ha escrit el Massitet d’Olleta de verdures i a part d’alegrar-me per ell, que ens conèixem, em va semblar una iniciativa absolutament reivindicable. Tot el què sigui preservar patrimoni gastronòmic, endavant! Tenia pendent de provar alguna recepta del llibre i he començat avui agafant la preparació del cóc de sardines. En el meu cas, substituint-ho per seitons. Que al matí he passat pel mercat, i n’hi havia uns de ja triats que em miraven amb ulls de compra’m. Com jo hi he posat seitons, es poden fer múltiples variants a partir de la massa, i em sembla que és una massa que aprofitaré sovint -per fàcil i resultona- ja que és un recurs útil quan has de portar alguna cosa de menjar i et vols escapar de les classiques quiche o truita de patates.

He utilitzat:
– 1/2 kg de farina (en el meu cas integral, però no fa falta que ho sigui)
– 125 grams d’oli d’oliva del bo
– 250 grams d’aigua
– 20 grams de llevat
– 10 grams de sal
– 700 grams de seitó ben triat
– 2 grans d’all
– 2 branquetes de julivert
– 20 grams de pinyons

A nivell mides, de la massa que he fet me n’ha sobrat una mica (ho he estirat el què em cabia al meu silpad) així que un altre dia potser rebaixo les proporcions de la massa. Que és molt senzilla de fer. En un bol hi posem l’aigua i l’oli i hi desfem el llevat (del fresc, que ara es troba a bastants supers. Si és del sec, calculeu una tercera part del pes). Després anem afegint la farina i remenant i incorporant-ho bé amb una espàtula. Quan ho tinguem ja tot ben barrejat, incorporem la sal, ho remenem una mica més, ho treiem del bol i ho amassem una bona estona (per exemple fent el moviment d’estirar la massa i doblegar-la sobre si mateixa) fins que agafi una textura elàstica. Ho deixem reposar 5 minuts.

Agafem una plata (en el meu cas la silpad -làmina de silicona-) i hi estirem a sobre la massa, mirant que ens quedi primeta i que als bordes quedi una mica més gruixut. Ho deixem un quartet d’hora que fermenti. Amb la calor que fot ara, no li costa gaire animar-se.

Després li posem per sobre els seitons, prèviament netejats i escorreguts. S’ha de vigilar que estiguin molt atapeïts, que un cop al forn minvaran i quedaran espais buits. Ja ho podem posar al forn que tindrem precalentat a 180 graus. Jo ho he deixat amb la part de sota i als últims 10 minuts també li he arrencat la part de dalt. Al cap de 20 minuts, obrim el forn i espolsem per sobre l’all i el julivert picat i els pinyons (com es pot veure a la foto, no m’he quedat curt: m’agraden massa). Serà cosa d’uns 20 minuts més (depenent del forn, clar) i ja ho podrem treure i disfrutar.

Per acompanyar-lo, tenia una cervesa belga en fresca, l’Orval, que és una de les 6 cerveses trapistes que existeixen, que té un gust ben particular (potser més amarg i menys dolcet) que les altres, i que lligava perfecte amb el cóc. A més a l’etiqueta de l’ampolla hi tenen un cap de peix penjant d’un ham, així que tot quadra.

0