Res gaire complicat ni novedós, però en les seves múltiples variants una de les coses que faig més regularment. Cuinar una bona combinació de verdures en força quantitat. Una racció pel dia o l’endemà i la resta en carmanyoles i cap al congelador. Això em soluciona multitud de dies que no tinc gaire temps ni ganes per preparar res per dinar a la feina l’endemà. Tens aquesta bona base de verdures i la combines amb el què sigui: pasta, arrós, cus-cus, cigrons, mongetes…
Sempre ho he anat fent una mica amb el què tenia per la nevera, els últims dos cops he agafat una combinació del llibre “5 maneras de cocinar 121 ingredientes” que ha resultat més que satisfactòria.
– 1 ceba
– 1 porro
– 1 albergínia
– 1 carbassó
– 1 nap
– Un quart de carbassa, pelada
– 1 cullerada de panses
– Sal, pebre negre, canyella i cardamom
Tallem la ceba i el porro ben finets i els posem a l’olla a un foc prou viu amb les panses, amb un bon raig d’oli i que es vagin tornant transparents. Abans que comencin a dorar-se, li afegim la resta de verdures tallades a daus ben petits. Ho remenem bé, li afegim sal i pebre al gust, un polsim de canyella (que m’agrada el gustet que li dona) i cardamom (que no està a la recepta però era una espècie de regust oriental que tenia a mà i sonava bé, perquè veieu el meu criteri com a xef). Baixem el foc, ho tapem i en uns 25 minuts ja ho tenim desprenent una olor que aixeca la gana. Porta una estona de feineta d’anar tallant, però el saber que tens una carmanyola d’emergència a la nevera, no té preu.
0
A mi em passa una miqueta el mateix. Visc tot sol i de vegades fer-ne més quantitat i congelar-la és una bona solució.
Una que sempre faig és que quan cuine truita de creïlla (patata) i ceba, en faig un bon grapat i la congele. Després hi poses l’ou en descongelar-ho i ja està!
Salut!