Crema de carxofes

Vaig tenir setmana de crema de carxofes. Primer, era un dels plats al “curset” que va fer la Mireia Carbó (assistència organitzada com sempre molt bé per La cuina de casa). Després en un bolo “publicitari” al que em van convidar també va ser una dels protagonistes. Els de Knorr volien promocionar els cacitos de caldo (un fons de caldo concentrat i agelatinat) i ens van convidar a uns quants blogs de cuina a una demostració a les mans del Jordi Cruz, jove xef amb Michelin que està al restaurant Angle (jo havia menjat feia uns quants anys al que estava abans, prop de Berga, l’Estany Clar) que ens va fer alguns plats. Aquesta xerrada la descriu bé un dels presents, l’Óscar, així que no m’extendré, però dir que això de tenir un xef com el Jordi semi-cuinant per tu (dic semi, perquè la majoria de coses ja venien preparades de casa) i explicant trucs de cuina a nivell de casa i del restaurant és un luxe i que el producte promocionat, tot i no ser-ne un consumidor -com a mínim fins ara-, si que sembla interessant i li donaré una oportunitat.

Anem al plat. Per la crema de carxofes he utilitzat:

– Un parell de cebes
– 6 carxofes
– Un raig de vi blanc
– 1/2 litre d’aigua

No és gaire complicat: segueixo els consells del Jordi Cruz. Piquem les cebes, les tirem a una olla amb un bon raig d’oli que es vagin sofregint a poc a poc i a continuació hi afegim les carxofes. N’haurem seleccionat el cor (triturant-ho després, podem ser menys escrupulosos de l’habitual a l’hora de despullar la carxofa) i l’haurem partit a quarts. Quan la ceba estigui doradeta i les carxofes mig fetes, li tirem el raig de vi blanc (sense passar-se en la quantitat), deixem que el xupi i després l’aigua, que teníem bullint, i ho deixem fent xup xup a foc lent, uns 10-15 minuts. Després rectifiquem de sal i pebre, triturem i passem pel xino. I fet.

Subvariants: la Mireia li posava un all picat amb la ceba i després li afegia un parell de formatgets per donar cremositat. Jo vaig seguir la recepta del Jordi i aquest cop també li vaig afegir un cacito de caldo de verdures. El resultat he de reconèixer que ha estat molt gustós. Ell utilitzava cebes tendres que no tenia. I després ja feia una presentació de nota, amb llagostins i aire de tòfona. Jo a la foto de la meva m’he conformat amb una trista i crua fulla de carxofa per trencar l’uniformitat del plat, que entre setmana un tampoc està per meravelles. Un altre variant: a l’estratosfèrica crema de carxofes que vaig menjar a Can Jubany fa cosa d’un mes, els seus amics al plat eren el pernil, fulles de carxofa ben cruixents amb un arrebossat molt suat i bunyols de bacallà. A la secció de receptes de la seva web va i els hi falla el PDF de la carxofa!!

Arribant al cor de la carxofa: Si volem tenir els cors tallats i que no s’oxidin, els posem en un bol ple d’aigua amb una cullerada de farina i fulles de julivert (com a substitut del clàssic suc de llimona i així evitem el toc àcid). També pot ser interessant treure els pèls de la carxofa, tot i que colant-ho com fem a la recepta després no es notarà. Segons la Mireia dels pèls venen els pets. Així que quedeu avisats!

5