Necessitareu:
– faves (es calcula un kg per persona, abans d’esgranar-les)
– alls tendres (4 o 5)
– cebes tendres (2 o 3)
– cansalada ibèrica (50 grs)
– botifarra de faves (250 grs)
– vi ranci (1/2 vaset)
– menta fresca (3 o 4 fulles)
– oli
Poseu a escalfar una mica d’oli en una cassola antiadherent. Fregiu-hi la cansalada, tallada a daus. Quan comenci a enrossir-se, afegiu-hi els alls i les cebes, que previament haureu tallat en juliana.
Al cap d’uns 7 o 8 minuts afegiu-hi les faves, unes fulles de menta fresca i el vi ranci. Saleu-ho. Tapeu la cassola i deixeu que vagi coent, a foc lent.
Quan estiguin gairebé cuites, hi tireu la botifarra, tallada a rodelles.
És una recepta de tota la vida (de l’àvia, de la mare, etc.) passada pel sedàs de la Carme Ruscalleda (d’ella és la idea de tallar ben petits alls i cebes).
Aquesta recepta us quedarà millor si la prepareu el dia abans.
1
molt bo
d’on son les faves catalanes?? de Mont-Seny??
Què tal fregir la botifarra negra amb la cansalada, i retirar la botifarra i tornar-la a posar al final? Això donaria gust al “brou”! I a més, jo el que faig és posar aigua fins ofegar les faves. És llavors que comença el xup-xup i puc fer-les més o menys caldoses.
el greix de la botifarra negre es fon i es crema,la butrifarra es desfá i tot agafa un gust fort de butifarra negre masa cuita.
i s’ha de vigilar molt el punt de torrat de la cansalada.-JO la poso fresca i molt pebrada.la sal pebro una estona abans.
No s’hi possa gens d’aigua?