Gastronomia a Laos. La base: arròs enganxós

El diumenge vaig tornar de vacances. Aquest estiu ha tocat viatjar cap al sudest asiàtic, que és una de les zones del món que tenia pendents, i més concretament a Laos, un país tranquil, no gaire turístic i ple de gent molt maca i agradable. I on a sobre es menja bé i tot. Els veïns tailandesos i vietnamites s’emporten la fama del bon menjar però a Laos també es disfruta molt. Comparteixen això de basar els plats en arròs o fideus. També tenen gust pel picant, però gairebé sempre te’l serveixenn apart perquè te’l posis al teu gust.

En aquest viatge vaig fer una cosa que no havia fet encara a l’estranger: un curs de cuina. En concret, a la meravellosa ciutat de Luang Prabang (banyada pel Mekong, i amb molts temples i arquitectura colonial francesa), on em van ensenyar uns quants plats que hauré de provar en breu. Dia que va coincidir que no s’hi havia apuntat ningú, dos professors per mi sol! Primer visita al mercat, per conèixer els productes locals, i després vam preparar unes 8 receptes diferents. Amb suggeriments alternatius pels productes més difícils de trobar a Europa. Fantàstic.

Una cosa que em va agradar molt de menjar a Laos va ser el seu concepte d’àpat (no ho fan sempre així, però és habitual). Menjar junts a la taula, tot de platets amb diferents menges al mig (un de verdura, un de carn, una sopa, una salsa…) i després per cadascun dels comensals, un recipient amb Khao Niouw, a tot arreu anomenat sticky rice, que vol dir arrós enganxós. Un mazacote d’arròs que atacaves directament amb la mà per treur’ne un tros, formar una boleta amb la mà, i amb aquesta boleta agafada a la mà, arreplegar una mica de menjar d’un platet i anant repetint aquesta operació amb tot el què hi ha a la taula. Sense cuberts, mans netes això si!

És una forma divertida de menjar, amb l’arròs fent com de pa. Prou divertida i fàcil que tinc ganes de fer-ho aquí, fent-ne una versió amb plats locals (un platet d’espinacs a la catalana, uns tallets de fricandó, unes verdures al pesto…).

(en aquest de dalt, es nota que és un restaurant més pijo -en comptes dels 1 a 3 euros habituals per àpat, aquest em va costar ben bé 7 o 8. Hi ha uns rollets fets amb enciam, tremendos, pell de búfal seca, salsitxes especialitat Luang Prabang, verduretes…)

Preparar l’arròs enganxòs no és gaire complicat. Cal trobar l’arròs adequat, que és el glutinós (als supermercats asiàtics -com per exemple el del carrer Balmes tocant a Pelai- n’haurien de tenir).

Després toca netejar l’arròs tres cops. El sumergim amb l’aigua, amb les mans el freguem bé, que emblanqueixi l’aigua, després traiem l’aigua i repetim dos cops. Si us queda algun dubte, pel youtube he vist el clàssic senyor japonès que ho explica en vídeo.

Un cop netejat l’arròs, el deixeu ben cobert d’aigua ben bé un parell d’hores (si és més no passarà res). Després només quedarà cuinar-lo al vapor, durant uns 25 minuts (si l’arròs encara està dur, deixeu-lo una mica més). Potser tindreu el problema que l’eina per cuinar al vapor que teniu té els forats massa grans: podeu posar-li un paper de cuina amb uns quants foradets minúsculs o fer servir un drap de cuina ben net.

Fet això, cuinat l’arròs enganxós, només queda portar-lo a taula i que els convidats comencin a fer boles! Tant a Laos com a molts altres països del voltant, aquest arròs enganxós s’utilitza bastant pels postres, combinant-lo amb fruita (mango, plàtan…).

Prometo que no serà l’únic post amb gastronomia laosiana. Tan bon punt executi (i surti correctament) alguna de les receptes del curs, l’explicaré aquí! De moment com a mínim ja estic disfrutant amb el café de Laos, que el que fan a la regió del Bolaven és sensacional. Però molt! Sorprés em vaig quedar de lo bo que era el café, que allà és un cultiu de tradició molt i molt recent.

0