Cuina amb compte
  • Home
  • Arxius mensuals
  • Contacte
  • Restaurants
  • Sobre la web…
Primers  /  octubre 1, 2015

La massa de pizza que vaig repetint

by Roger Compte

picsa

 

Aquest blog el vaig començar (aviat farà 9 anys) amb l’idea de tenir concentrades i localitzades receptes que m’han funcionat bé. Ara més que mai, època d’smartphones connectats, la cosa em va de perles per trobar ràpid algun plat que vull repetir. Fa temps que tenia pendent posar aquí la recepta de massa de pizza que utilitzo de fa molts mesos amb èxit, que és la del llibre Panes creativos, del Daniel Jordà. S’hi suma que la massa surt com m’agrada amb que tinc una pedra per posar al forn (refractaria, escalfes el forn una bona estona abans i la pedra es queda la calor) que ajuda a que la massa quedi cruixenteta. I t’obliga a fer anar la pala de fusta (la de la foto de dalt) que sempre fa més de bon pizzaiolo.

Hi ha una part en la que faig trampa, que és la d’amassat. Tinc una màquina d’aquelles de fer pa (barates però que ocupen massa lloc), que actualment només faig servir per amassar la massa de la pizza: bolques ingredients, li poses el programa i en hora i mitja ja ho tens. Però tampoc té massa misteri la cosa si ho fas a mà. Barrejar els ingredients que poso més endavant i amassar fins fer la massa més elàstica i en format de bola: trobareu mil pàgines que expliquen com fer-ho, potser és més gràfic buscant algun vídeo de youtube (el primer que m’ha sortit a la cerca).

Els ingredients:

– 500 grams de farina (últimament fai anar la Caputo de tipus 00 que trobo al paqui italià)

– 250 grams d’aigua

– 30 grams de mantega

– 20 grams d’oli

– 10 grams de sal

– 10 grams de llevat fresc (o 4 grams si és del sec)

Barrejar i amassar-ho fins fer-ne una bola. Jo això ho divideixo en tres boletes. Una va per la pizza del dia, les altres dos van embolicades cap al congelador. Cosa que va fantàstica per improvisar pizza qualsevol dia. Treus una estoneta abans (més d’una hora, per anar bé) que es descongeli la massa i endavant. Després només queda estirar la massa amb un corró fins que quedi prou prima (i no es trenqui)

Una altra cosa que em funciona molt bé a les pizzes i també és fàcil: comprar la salsa de tomàquet! M’agrada la Mutti (que es troba a Caprabos i Bonpreus, com a mínim). La passata del pot de vidre ja està molt bé, però la aromatizzata és encara millor per la pizza.

I amb amasadora i descansant un dia

Un dia em va morir la panificadora i a casa va entrar una màquina d’amasar (Kenwood Kmix). He variat una mica la recepta

– 430 grams de farina

– 70 grams de sèmola de blat dur (a botigues a granel o a súpers he trobat la Nomen)
– 300 grams d’aigua
– 12 grams de sal
– 7 grams de llevat fresc
– 15 grams d’oli
Desfaig llevat a l’aigua, hi poso l’oli i després la farina amb la sèmola i la sal. Ho poso al bol de la Kenwood amb la pala d’amassar i li poso a mitja velocitat. 2 minuts, paro una estona, 2 minuts, paro… uns quants cops.
Després ja fa una cara més lluent i elàstica, faig quatre doblegades a mà i li dono forma de bola. Ho poso en un bol prou gran i ho deixo a nevera 24 hores.
El dia següent  ho trec del bol i ho divideixo en tres boles. Alguna la faig servir, estirant-la (últimament amb tècnica només dits i aprofitant gravetat), les altres les embolico amb film i cap al congelador!

 

1

Post navigation

El “paqui” italià de Parlament
Coca de garrofa

Share your thoughts Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Cerca!

Categories

  • Baixa temperatura
  • Begudes
  • Berenars
  • De compres
  • Fotos
  • General
  • Internet
  • Japonès
  • Llibres
  • Pa
  • Per picar
  • Postres
  • Primers
  • Salses
  • Segons
  • Elara by LyraThemes
  • Made by LyraThemes.com