Repassant avui al matí el què tenia a la nevera abans de tirar cap al mercat, m’hi he trobat uns sobrets de tinta de calamar. I el cap ho ha lligat amb una proposta de fer receptes de pizza dels de La recepta del 15, i m’he engrescat a fer unes pizzes negres. Lligat amb el calamar, estava clar que feia falta alguna cosa del mar per anar per sobre la massa. Al sortir de casa pensava en xipironets, però unes gambes ben maques m’han clicat l’ullet i m’han guanyat el cor. Per fer les minipizzetes he fet servir el següent (de massa me n’ha sortit per fer-ne unes 4 d’uns 10 cm de diametre, però només n’he fet 2, les altres cap al congelador):
– 150 ml d’aigua
– 250 grams de farina integral
– 10 grams de llevat fresc
– Rajolí d’oli
– Pessic de sal
– Tinta de calamar (en el meu cas un sobret d’una que es pot comprar al super)
– Una ceba
– Tomàquet fregit
– Unes gambetes ben maques
– Una mica de julivert
Primer, a fer la massa. Jo, aprofitant que tinc una panificadora, he barrejat bé aigua, oli, llevat i tinta de calamar, després li he tirat la farina (no fa falta que sigui integral, evidentment), i la sal. Botó de play al programa de fer massa i au, hora i mitja per anar mirant alguna sèrie mentre la màquina fa feina. Si no teniu panificadora, és tan senzill com barrejar els líquids i els llevats, incorporar la farina i després la sal, barrejar-ho i amasar-ho bé i després deixar-ho reposar perquè fermenti i creixi en volum, una horeta ben bé. Ara, mans guapes us quedaran amb la tinta de calamar!
Mentre fermenta la massa o funciona la panificadora, en una paella podeu fregir, volta i volta, les gambes. Un cop tinguin un to una mica torradet a cada cantó, cap a fora i a reservar. Es pot aprofitar el mateix oli per fer la ceba, que haurem tallat fina i que deixarem a foc lent fins que quedi ben dauradeta.
La massa l’he dividit en 4 trossos, l’he estirat bé (amb una punta de farina perquè no s’enganxés al corró) i després -ja que anava per foto- li he donat una forma ben rodona i perfecta, amb l’ajut d’un bol de cereals que em marqués la circumferència. Per sobre li he posat una mica de tomàquet fregit (evidentment, molt millor si el podeu fer vosaltres mateixos amb una mica d’oli, sal, sucre i julivert) i ceba sofregida i ben dauradeta (si heu tingut temps de fer ceba ben caramelitzada, la pizza ja apuntarà a nota molt alta).
Això ho he posat al forn, que estava al màxim, per dalt i per baix (al forn hi tinc una pedra que va fantàstic per deixar les pizzes cruixents). En 3-4 minuts està feta. Una mica abans hi he posat per sobre les gambes i una mica de julivert picat. En un moment ja està llesta per anar cap a fora i ser engolida sense contemplacions. En aquest format mini crec que poden anar fantàstiques per sorprendre a l’entrada d’un àpat o en un picapica.
0
No he fet servir mai la tinta de calamar però te bona pinta això.
Un combinat curiós per si tens convidats
Ostres quin efecte tan curiòs. M’agrada molt!! :O
Guau, em trec el barret amb la massa negra! A mi que m’encanta fer servir tinta… però mai se m’hauria acudit posar-la a la pizza! Brutal!
Gràcies per animar-te amb la Recepta del 15 i per la recomanació!
Sandra
Quina gràcia! nosaltres també vam estar a punt de fer una pizza negra amb calamarsons per la recepta del 15, però a darrera hora vam canviar.
T’ha quedat de conya!
Gràcies a tots. I visca el metal i el negre!
moltes gràciesd per la recepta:
http://paucorcelles.blogspot.com/2011/03/pizza-negra.html