Un dels plats que més vaig repetir en la meva visita a terres sicilianes. Per culpa d’unes sardines a la beccafico (enrotllades, amb pinyons i altres coses i rebossades) em vaig acabar comprant un llibre de receptes sicilianes i n’aniré posant per aquí. Aquesta pasta en concret la trobes a tot arreu a Sicilia. S’ha de puntualitzar que els tomàquets i les alberginies que tenen per allà són bonissims. Els tomàquets en concret eren de forma com els de montserrat (això botoruts) però en versió reduïda i una mica més uniformes.
Ingredients:
– Tomàquets madurs 1 kg
– 3 alberginies
– 3 dents d’all
– 2 cebes de nivell mig
– Alfabrega
– Formatge ratllat (jo li vaig ratllar pecorino dur… bonissim!)
Primer de tot tallem les alberginies a trossos més o menys petitets i les posem en un pot ple d’aigua salada i allà que s’hi estiguin una horeta. Així deixaran anar la seva amargor. Després preparem la salsa. Pelem i trossejem els tomàquets madurs (tomàquet de pot, una opció més còmoda), tallem la ceba gruixuda i ho tirem a una cassola amb els alls i l’alfabrega. Ho salem i deixem que vagi fent a foc lent fins que s’evapori la part líquida que deixi. Després cop de minipimer i triturat.
Passada l’hora traiem les alberginies de l’aigua, les rentem i les assequem. Les fregim amb oli i després les traiem i les deixem un rato amb paper de cuina, que xupi una mica l’oli. Després ja podem fer la pasta. Quan estigui al dente, la traiem, li afegim la salsa (on li haurem afegit una mica d’oli d’oliva del bo), les alberginies i li ratllem el formatge per sobre. Decorem amb l’alfabrega fresca i col·locant les alberginies estil feng-shui. Em va quedar prou bé de gust, però ni punt de comparació amb els seus homòlegs sicilians.
0
¡Qué gran clásico de la cocina mediterránea!