Es recomana llegir el títol cantant, amb l’entonació de l’anunci de “wipp expréeeeessssss”. Li anava a dir “Pop ràpid”, però se’m va avançar la sèrie. A continuació una de les receptes amb un índex més alt de fàcil/resulton que hagi publicat mai aquí. Nota: demana olla a pressió.
El primer pas és comprar el pop. Com que l’ideal és congelar-lo (diuen que així trenca les fibres i després resulta més tendre), la cosa és visitar sovint la peixateria de confiança i quan tinguin pop maco i (sobretot) a bon preu, comprar-lo i cap al congelador. Si podem demanar que ens el deixin net, tot això que ens estalviem de fer nosaltres mateixos després.
Descongelem el pop, amb calma (el dia abans el podem treure del congelador i deixar-lo a la nevera) i ja ho tenim gairebé tot fet. El netegem una mica (si no ho haguéssim fet quan el vam congelar) i el posem directament a l’olla a pressió. La tanquem bé, foc al màxim, i quan comença a escapar-se vapor per la vàlvula, baixem una mica el foc i ja podem mirar el temps. Diuen que són uns 10 minuts per quilo de pop. El meu no arribava al quilo i en 7 minuts l’he ventilat. Passats els minuts, apaguem el foc, deixem que s’escapi el vapor, i ja podem obrir. El traiem ràpid, el tallem i li tirem un bon raig d’oli bo (en tenia un de la Baronia de Cabacés que tot just tenia una setmana de vida, tremendo), li espolsem per sobre una mica de pebre vermell (el tradicional és posar-li el pebre vermell dolç, jo he tirat per una barreja d’aquest i un altre tipu paprika -HERETGE!!! A LA FOGUERA- que tenia per la cuina, ha sortit bé) i un punt de sal.
Idealment per acompanyar, posem a bullir unes patates prèviament pelades, i les punxem per mirar que estiguin al punt. Un cop fetes les tallem a rodanxes. Aquí l’orgasme simultani és aconseguir que el pop i les patates arribin ben calentets a taula, que freda, la cosa perd. Així que a calcular quan posem les patates perquè acabin com el pop, o si no, les deixem en l’aigua calenta perquè no perdin gaire temperatura fins que acabi el pop.
2
cap a les receptes per fer que va!
Jo també l’he fet així i em dona bons resultats. No exàctament com a la manera tradicional perque es clar… és una altra manera. Però vaja, que ho faig servir molt amb la vida atxutxada que porto :)
Ostres, just el setembre passat em van ensenyar la mateixa recepta i és calcada a la teva… A la diferència que no ho vam fer amb olla a pressió sino amb una de normal, amb la qual cosa el temps canvia de 10 a 20 minuts per quilo. Però va quedar igualment brutal… Llàstima que al mercat del Poblenou no n’acostumen a tenir de pop. Potser per internet?
Com que s’ha de congelar, el dia que en trobis a bon preu, compra! :P
Hola!
L´aigua per bullir les patates va bé que sigui la de bullir el pop, surten més gustoses.
El pop el poseu a l´olla amb l´aigua freda o quan aquesta bulli?
Hi ha el sucedani de pop que són les potes de calamar, tot fet igual.
És bona recepta. Jo en comptes del modo gallega l’amaneixo a la catalana: simplement allioli.
Ok benidorm
Sempre m’ha fet respecte fer pop, però tal com està explicat en aquesta recepta sembla fàcil, així que segur que ho provaré. És un dels plats que més demanem quan sortim de tapeo, així que podré sorprendre als de casa el proper cap de setmana que estem tots junts. Gràcies per compartir la recepta!