Aquest és un text de celebració: la planta d’alfàbrega continua viva (al menys fins avui). Tenint en compte el meu curriculum de supervivència de plantes a casa, estem parlant d’un fet històric. Va venir de casa d’uns amics que viuen a Suterranya el mes d’agost i sorprenentment no només ha aguantat sino que fa una cara de bona salut digna de menció, especialment ara que ja arriba el fred -que li marca la seva data de caducitat-. Abans que això arribi, avui li he tret unes quantes fulles per preparar un pesto. I he preparat una mica de pasta fresca per dinar.
El pesto original porta alfàbrega, pinyons, oli, sal, pebre, formatge (parmesà / pecorino) i all. És una salsa fantàstica que aguanta molt bé a la nevera (si li poses una mica d’oli per sobre cada cop que buides el pot, ajuda) i que combina no només amb pasta sino amb preparacions de tot tipus. T’alegra unes verduretes o li dona un toc diferent a un peix. I, sobretot, estan les variants. Els integristes diran que no és pesto si comences a substituir ingredients, però al final ens volem entendre i si parlo d’un pesto de tomàquets vermells, es veu que hi ha hagut una substitució sobre l’original. Surt alfàbrega, entra tomàquet vermell. D’aquest precisament, un dels meus preferits, en vaig fer un text fa temps (quina foto més xunga!!). I en vaig tornar a parlar a la recepta de braves de boniato amb pesto vermell, que ara és l’època per fer-ne!
Avui tenia pasta fresca i tocava preparar-ne d’alfàbrega. Habitualment substitueixo els pinyons (“són cariiissims, eh, no ens ho podem permití!“) per nous, però aquesta setmana vaig anar a parar a una web que tenia un magnífic recull de pestos alternatius, i al d’alfàbrega li posava pipes de carbassa. Ahir vaig passar pel Renobell, pleníssim de gent comprant ingredients pels panellets i allà, entre farines, tomàquets secs i una mica de tot, em vaig emportar unes de fantàstiques pipes de carbassa.
Seguint la recepta de la web en qüestió, les mides són les següents:
– 5 cullerades de pipes de girasol
– 2 tasses de fulles d’alfàbrega
– 1 dent d’all
– 2/3 de tassa de parmesà ratllat
– 1/4 de tassa d’oli d’oliva
– Punt de sal
Triturar tot junt i passar a un pot. Li he afegit una punta més d’oli del que posava a la recepta, que sino quedava una mica massa “secot”.
Recomano un un bon repàs a les propostes de receptes alternatives de pestos, que m’han semblat fantàstiques i s’han quedat guardades per a futures proves. El proper a la llista és el que porta festucs, pa ratllat i menta.
0
Buf, quina gana :O i això q el pesto no em mata!
Roger, els pinyons els he posat a la plantilla dels panellets i ara ja no tinc pinyons per a l’equip del pesto.
Anirè a demanar un crèdit sindicat de molts pinyons a La Caixa, per que el que no ens podem permití és que el soci no gaudeixi amb la nostra pasta.
…
Gravissim!