Albergínies fregides amb porc (també conegut com a Khua Maak Kheua Gap Moo)

Aquest va ser un dels plats que em van ensenyar a fer al curs de cuina que vaig fer a Luang Prabang, al restaurant Tamnak Lao, durant les vacances. Amb el què m’agrada l’alberginia, tenia clar que la faria l’arribar a casa. Allà a Laos en tenen alberginies d’aspecte prou diferent a les d’aquí. N’hi ha unes que són més allargades i després unes de petitones, molt arrodonides. Però les d’aquí ja fan el fet: he fet servir d’aquestes que són més clares, liloses, que no amargantegen. Si n’agafeu de les negres, mireu de posar-les amb sal i deixar que suin una horeta (després passar-hi aigua i eixugar-les, que així perden l’amargor). Per fer aquest plat (d’aquestes mides me n’han sortit un parell de raccions completes, comptant que van acompanyades amb arròs) necessiteu:

– 1 alberginia
– 3 dents d’all (això però a criteri de cadascú segons l’amor pel gust d’all)
– 2 cebes tendres
– 100 grams de carn de porc picada o tallada en daus petites
– 2 cullerades de salsa d’ostres -oyster sauce- (salsa habitual en plats asiàtics que es pot trobar a supermercats orientals i que quan no tinc també substitueixo per la salsa Worchester – heretge!)
– Un pessic de sal, dos pessics de sucre
– 3 cullerades d’oli de soja (o en el seu defecte un oli vegetal que no sigui gaire fort de gust, que el d’oliva ho és massa)

Tallem l’alberginia a daus, triturem les dents d’all (en morter o amb estri tritura-alls si el tenim) i piquem fines les cebes tendres. Ja ho tenim tot preparat per començar a cuinar el plat.

Posem un parell de cullerades d’oli al wok i hi tirem els daus d’alberginia. Les anem remenant i deixant que es vagin fregint fins que comencen a agafar un color més torradet i tornar-se toves (vigilant que no quedin tant toves que es desfacin). Retirem l’alberginia.

Posem una cullerada d’oli al wok i hi tirem l’all triturat. Quan comenci a daurar-se, hi afegim la carn de porc, fins que estigui ben fregida. Llavors, mentre anem remenant, hi afegim el sucre i la sal, la salsa d’ostres, l’alberginia que haviem reservat i la ceba tendra. Ho anem remenant fins que la ceba comença a estovar-se. Ha d’estar cuita però no excessivament.

Per acompanyar-ho i fer-ho més laosià, l’ideal seria preparar una mica d’arròs enganxós, del que vaig posar la recepta fa uns dies.

0