Seguint la línia bacallanera de l’Espai Isidor (porten unes setmanes posant receptes senzilles i bones amb bacallà) m’he atrevit amb el meu debut. He seguit una recepta del llibre La cuina que no amoïna, de la Mireia Carbó (Viena Edicions). Llibre que aprofito per recomanar: receptes molt interessants i resultones i d’un nivell molt assequible. Per fer-ho he utilitzat:
– 4 Lloms de bacallà (d’aquests que ja venen dessalats)
– Mel
– 1 Ceba
– 1 Taronja
– Pinyons
– Farina
Primer, en una paella amb oli molt calent li tirem el bacallà (previament eixugat) enfarinat. Una volta i el traiem: vigilant, que és fàcil que es trenqui. El reservem en un plat amb paper absorvent perquè xupi l’oli que sobra.
Després en una cassola de fang li posem un rajet d’oli i a foc molt lent li tirem la ceba tallada en mitges llunes. Quan la ceba comenci a estar transparent, li afegim una cullerada de farina i 3 o 4 cullerades de mel (depen del punt de dolçor que vulguem li tirem més o menys, és anar tastant la salsa…) . Anem remenant continuament i afegint-li aigua a poc a poc per anar lligant la salsa. Quan la tinguem al punt que volem li tirem una punta de sal i de pebre i a continuació li afegim els pinyons. Fem una remenada i li tirem els talls de bacallà, i a continuació la taronja (jo n’hi he posat mitja) tallada a dauets. Ho deixem uns minuts (es pot provar la salsa mentres per acabar d’ajustarla) i ja ho podrem retirar.
Per decorar al costat li posem grills de taronja, que sempre quedarà més pijot.
1
Et va quedar molt bo, Rucci!