Durant aquestes festes vaig repetir un parell de cops aquest plat, que havia llegit al blog Olleta de verdures. M’agrada molt la carxofa i la recepta se’m presentava amb aires de guanyadora, bastant senzilla i a la vegada un plat que podia interpretar el paper de “menjar contundent de festes” i a la vegada ser relativament econòmic. Per unes 4 persones vaig fer servir, aproximadament (sempre sent generós, que les sobres se les emporta la carmanyola intersetmanal!).
– 12 carxofes (3 per cap)
– Botifarra primeta
– 2 cebes
– Caldo de pollastre
– Pernil bo tallat a virutes
– Brandy o similar (jo li vaig tirar armagnac)
En una olla o cassola prou ampla hi posem les dos cebes picades ben fines amb un bon raig d’oli i deixem que vagi fent, que rima amb a foc molt lent. Temps i temps, que no hi ha pressa i que es vagi gairebé caramelitzant. Mentrestant tallem la butifarra a daus petits (el format de botifarra primeta era una ajuda a l’hora de tallar) i els passem un moment per la paella. Oli, foc ràpid, volta i volta.
En una olla posem el caldo de pollastre a escalfar. Calculant la quantitat a ull, tenint en compte que no caldrà cobrir completament les carxofes, no fa falta posar-hi un litre. A dins del caldo hi posem la botifarra i deixem que vagi escalfant-se a foc mínim. Tenim el caldo i la ceba que van fent a poc a poc, tenint temps per la tasca de pelar les carxofes, treure’n el cor (el què es coneix com fer un Indiana Jones en el temple maleit) i partir el cor en 4 (el què es també es coneix com desengany sentimental).
Amb la ceba ja mig desfeta i amb aquells cants de sirena que et demanen que te la mengis directament de la cassola, li afegim les carxofes i pugem el foc ben fort. Res, tres minutets, que s’enrosseixin una mica. A continuació li tirem un bon raig de licor (els olletos li posaven brandy, jo que no en tenia a mà vaig agafar armagnac) i deixem que s’evapori. Ja amb el foc un altre cop baixet, li afegim el brou de pollastre (que no cobreixi, no cal passar-se de quantitat, només pel fons) amb els daus de botifarra.
I res, deixar que vagi fent xup xup fins que les carxofes estan al punt, que es desfacin! Salpebrem, si fa falta (el caldo ja és salat). Per servir, posem una bona racció al plat i per sobre al moment unes quantes virutes de pernil, que el greix es desfaci una mica amb la calor.
Veig que al final els olletus t’han donat permís, eh? jejeje I tant que és recepta guanyadora, això s’ha de provar!
Gràcies per participar maco!
Una abraçada,
Sandra
De res! Bona idea la de posar la carxofa. Ja tinc ganes de veure el recull final!
I de fet avui faré un plat amb carxofa, així que no descarto participar per via doble, si sortís bo jeje
Si la recepta és dels Olleta, no pot fallar mai! L’haurem de provar doncs, que té una pinta… Uf!
Moltes gràcies per participar!
Petons!
Dissabte de fred i mandra, un bon moment per veure Indiana Jones al temple maleït… i encara més per cruispir un platillo com aquest!
Ostras quines carxofes mes bones Roger! em menjaría un plat ara mateix … nyam!
Petonets
Una bona combinació !! un plat contundent , ideal per aquest dies de fre.
Bon dissabte
Quina pinta! Me l’apunto per a fer directament per la meva carmanyola de cada dia….
L’he fet avui aquest plat! Mooooolt bo!! Gràcies Roger
Oh, que bé :) M’alegra que la recepta es traspassi Àtica -> Olleta -> jo -> els que vingueu! :)
Què bones! Un bon plat per als mesos de fred.
Nyam. Però a mi m’agradaria més amb les botifarretes ben torradetes. Jo les rustiré bastant, amb el teu permís. ;-)
merci a tots! Tu torrales Mag, si mirales a la recepta dels olletos, ells ni les passaven per la paella abans, així que va a gustos!
Aquesta me l’apunte! Ha d’estar boníssima!
Marta
Recepta collonuda! L’hem fet avui per dinar i encantats.
Com deien per aquí dalt, amb les botifarres ben torrades.
Gràcies!