Un plat que fa estiu (es serveix fred) i que és molt i molt senzill de fer (la única complicació és embolicar la carn el primer cop, després és anar millorant i pillar el truc). L’ideal és preparar-lo d’un dia per l’altre i que es quedi a la nevera tota una nit. Una bona idea per si tenim convidats a casa. O per emportar-se de carmanyola a algun lloc on no poguem calentar l’àpat, digueli platja. Apte per operació bikini, a més.
Són pocs ingredients: pits de pollastre en número parell, tomàquets secs (hidratats amb oli per nosaltres o comprats en pot com vaig fer jo aquest cop), gingebre fresc, sal i pebre. I vinagre de Jerez, soja, oli i unes fulles d’alfàbrega per la vinagreta.
El concepte principal és embolicar bé el pollastre farcit per cuinarlo com al buit. Agafem un rotllo de paper film i l’estirem sobre la cuina, posem un pit de pollastre salpebrat i a sobre li posem els tomàquets secs fent una capa que el cobreixi i per sobre gingebre ratllat. Que n’hi hagi prou perquè es noti, però tampoc ho trufem excessivament. Cobrim el pit amb un altre pit (vigilant que les parts més altes quedin en cantons oposats, perquè quedi una cosa d’altura més uniforme) i llavors ve la tècnica d’embolicar-ho amb el plàstic, fent que quedi ben apretat i vagi agafant una forma cilindrica i vigilant que quedi espai de paper film pels cantons per poder-ho lligar. Com que no és gaire evident l’explicació sense imatges, us poso el vídeo d’on vaig treure la recepta, del programa Cuines, plat presentat pels xefs bessons del Dos Cielos. Grans cuiners, de català una mica peculiar-just.
El primer pollastre que vaig fer vaig seguir el procediment que comenten al vídeo. Pel segon vaig superposar dos capes de paper film per fer que fos una mica més ample i em facilités la vida a l’hora de lligar-lo bé pels cantons. Un cop tenim ben lligat el plàstic, tot ben tancat i comprimit, el cobrim amb paper (jordi) albal, apretant bé també i lligant-ho com un caramel pels cantons.
Posem aquests farcells de pollastre en una olla amb aigua -que els cobreixi- ben calenta però que no acabi de bullir. Jo li vaig tenir uns 35-40 minuts (al vídeo proposen 20, però per experiències d’altres -Pep- allargar-ho una mica va anar bé).
Després només queda deixar-ho refredar. Quan hagi perdut una mica de calor el podem posar a la nevera. El dia següent amb un bon ganivet ja el podem tallar i preparar-lo per servir. Per acompanyar-lo prepararem per exemple una vinagreta amb vinagre de Jerez (el que tenia a la cuina), soja i un raig ben generós d’oli. També li vaig picar alfàbrega perquè era la planta que tinc viva a casa. Molt gustós! I admet moltes variacions tant de vinagreta/salsa per sobre, com ingredients que li posem a dins.
0
ah, caram, doncs en prenc nota. El pit de pollastre és insípid, i si li podem donar una mica de xipa… millor. Que facis servir gingebre fresc encara m’ha agradat més. Llàstima que no es conservi gaire bé. Una dona em va dir que el plantés, que així aguantava més però… res de res. Fins una altra!
jo també me l´apunto aquesta :)
NYAM!!!!!!!!!!