Sóc molt pesolaire. Quan és temporada, m’agrada aprofitar per provar receptes que els tinguin com a protagonistes -crema freda, èxit- o com a secundaris com aquesta. Fins i tot disfruto desgranant-los! Tenia bons pèsols, tenia una sèpia congelada, vaig acudir al Corpus de la cuina catalana per trobar aquesta sèpia amb pèsols. No m’he marcat cap fita concreta, però si que tinc ganes de fer que moltes preparacions del receptari català vagin apareixent per aquest blog. Fent gastronomia, fent pais. Menjant bé :P
He fet servir:
– Una sèpia
– 300 grams de pèsols desgranats (un plat fondo, aproximadament)
– 1 ceba
– 4 tomàquets ratllats
– 2 dents d’all tallades a làmines
– 1 torrada
– 1 grapat d’avellanes
– Brou de peix
És un plat que no té gaire secret. Tallar la sèpia a trossets i enrossirla en una olla. Afegir després la ceba ben picada, i deixar que sofregeixi lentament, que es vagi tornant transparent. Després afegir el tomàquet i els alls, un punt de sal, un punt de sucre i deixar que xupxupegi lentament i sense pressa. Una bona estona després amb el tomàquet ja ben concentrat ho cobrirem de brou de peix (o aigua) i quan arrenqui el bull li tirarem els pèsols, cosa de 5-6 minuts. Al final li afegirem una picada (una llesca de pa torrada, un grapat d’avellanes i li he posat una mica de melsa de sèpia -aquella cosa llefiscosa i marronosa-). Remenem bé, rectifiquem de sal i preparat per servir i disfrutar!
0
Té molt bona pinta, però voldria dir, que els alls, en català, son grans, no dents.Així, hi posem dos grans d’all.