Lost: jump the shark

M’ha fet gràcia, llegint ressenyes a TV.com del primer episodi de la tercera temporada de Perdidos, que un usuari titulava així. Lost: jump the shark. Aquest terme no l’havia sentit fins feia una setmana que discutint de sèries, una amiga em va parlar del concepte i d’on l’havia localitzat a les sèries.

Copypastejo de pjorge: “Es una expresión que usan en el sitio Jump the Shark (¿dónde si no?) para referirse a ese momento en que una serie de televisión definitivamente se hunde, cuando los productores, guionistas, directores o actores hacen algo tan absolutamente idiota que es imposible que la credibilidad de la serie se recupere (también se puede aplicar a películas o novelas, pero por el momento me interesan sólo las series de televisión). Aparentemente tiene su origen en un episodio de Happy Days (donde Ron Howard ya hacía de las suyas) en el que el personaje de Fonzie salta, literalmente, por encima de tiburones.Evidentemente, el momento en que una serie de televisión salta el tiburón es una cuestión puramente personal.” A aquesta web la gent escriu els moments de les sèries on els hi sembla que els guionistes l’han cagat i la sèrie va cap per avall. Que varien.

Vist jo el primer capítol no seria tan alarmista, encara que li donen tantes voltes al tema que s’acabaran embolicant tard o d’hora. Val a dir que la majoria de crítiques a TV.com són molt positives. Jo em situaria a un nivell més moderat. L’episodi ha tingut punts potents (el començament, l’ex-henry gale, personatge a seguir) però en alguns moments amb el tema flashbacks se m’ha fet una punta pesadet. Esperem que comencin a passar més coses.