Nintendo: a per la pela

Avui he assistit a la presentació d’un joc de la Nintendo DS, Brain Training. Un joc per exercitar i estimular el teu cervell amb problemes varios (memòria, càlcul…). El joc té una certa base científica, però no pas en la part que en base a les proves que vas superant et diu l’edat de la teva ment. Això és un afegit de Nintendo sobre la base més científica per donar un punt de jugabilitat i d’entreteniment. En el joc, traduït a l’espanyol, et crees un perfil i vas fent proves cada dia o cada quan et vingui de gust. Et guarda el perfil i vas veient com evolucionen les habilitats del teu cervell. Hi ha diferents proves. Unes inicials, més altres que vas desbloquejant. Utilitzant la teva veu i el llapis tàctil (té reconeixement d’escriptura). Mentrestant el neuroleg Doctor Kawashima et va donant informacions sobre el cervell i com treballa. Ell és autor d’un llibre sobre aquest tema que va arribar als 4 milions d’exemplars venuts al Japó.

I ha estat interessant l’explicació de la via que Nintendo ha pres de fer jocs com aquest (i el de gossos, Nintedogs, un altre on has d’operar, un de propera aparició per aprendre anglès…). La seva idea, estudiant el mercat, era que estava una mica saturat i que calia socialitzar el videojoc, que agafés a tota la societat, com les pel·lis o els llibres. I per fer això cal diversificar els tipus de jocs, crear-ne de nous tipus, com aquests que han estat fent per la DS i els que faran per la propera i revolucionaria consola Wii. Com a exemple, del Brain training aquest n’han venut 5 milions d’exemplars al Japó (que es diu aviat) i un 70% del públic era superior als 25 anys i un 30% superior als 45. Són unes xifres radicalment diferents a la inmensa majoria dels videojocs que concentren el públic inferior a 25, sobretot.

I en el fons, la pasta està en arribar als jugadors no habituals. I si no que li preguntin al creador dels Sims.