Poesia, Martí i Pol

Més val tard que mai. No sóc un lector de poesia, mai he llegit gaire atentament a cap autor, més que els que ens van tocar disseccionar a l’escola i l’institut. Però he de reconèixer que em vaig trobar alguns poemes del Martí i Pol que em van agradar molt. En poso un que vaig descobrir fa molts anys i que tenia guardat (avui netejant l’habitació l’he trobat):

En tant que puguis, doncs, no malbaratis
la teva solitud, dedicant-la a una absurda
recerca del no-res, ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa’t
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t’adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *