“Potser Nadal”, Miquel Martí i Pol
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Preciós! de veritat! Bon Nadal!!!
és un poema?
està bé però………………………………………………………………..
………………………………………………………………………………..
…………………………………………………….m……………………….
no hi entenc deltot el que vol dir el poema?????
Es bonic i filosofic, peró el trobo trist i poc espiritual. Pel meu gust li falta alegria i somriure, que es molt important…
En quin sentit, moderació?
aquest poema esta molt ben fet encara que sigui trist es molt bonic!!!!!!!!!!
penseu en quin moment va escriure aquest poema el miquel martí i pol!!!