SGAE

Tema SGAE. Alguna organització amb la seva (teorica) funció ha d’existir, és evident. Els músics han de cobrar pel seu treball. Però els mètodes que utilitza aquesta organització gairebé mafiosa no són els desijtables. Canon CD: evidentment, una gran part de gent utilitza discs verges per copiar música. Però també (jo el primer) fem còpies de seguretat del disc dur o passem fotografies de la camera digital en CD. Perquè hem de pagar aquest extra? Un altre tema que m’indigna d’aquesta organització és que ja puc jo copiar un disc de rareses d’un grup que m’agrada, que la part del canon no anirà pas al grup. Tot pel Sabina, el Bisbal, la Rosana, l’Alejandro Sanz el Ramoncín… i la resta de xupopters.

Jo tinc moltíssims discs originals. I en tinc forces, que pagats a 2.000 i pico, potser els he escoltat un sol cop. Una cançó que he escoltat o una referència que he llegit me’ls ha fet comprar i després ha resultat que el disc només tenia un tema bo o directament era una merda globalment. Resultat, m’he deixat una pasta. Això m’ho estalvio ara. Escolto el disc abans i si realment m’agrada i el trobo a un preu decent (no penso pagar 20 i pico euros per un disc), me’l compro. La solució de futur, per mi, és evident. Sistemes de descàrrega en MP3 sense límits d’on ni quants cops reproduir-lo (com l’iTunes d’Apple) on el disc et surti més barat (s’estalvien costos de distribució). I especialment seria interessant que el % que s’emporta l’artista fos més alt del què és ara: si sé que el què pago anirà en gran part a l’artista que m’ha regalat una estona de felicitat, jo més content de pagar.

En el cas del video, l’utilitzo (eMule, principalment) sobretot per baixar coses que no puc aconseguir d’altra manera, especialment series que es van passar fa temps i no puc trobar en DVD o series extrangeres que mai arribaran aquí: com la meva preferida, Buscate la vida, Tenacious D, la serie d’Agarralo como puedas…

Per cert, si feu servir el Soul Seek i últimament no us funciona, aquí hi ha un truqui.

Actualització SGAE: he vist un article molt bo, llarg però ben interessant sobre el tema. I aquest matí (dimarts) he estat a les oficines de la SGAE a Barcelona… es respiraven aires anti-P2P!! 🙂 Hi era per la presentació del Festival de Sitges…