Viatge al Nordest de Brasil: part 2

[ Aquest article és part d’un grup de 4 sobre el meu viatge al Nordest de Brasil: part 1, part 2, part 3 i part 4. ]

IMG_1317.jpg
Creuant un riu amb el jeep que ens portava a Camocín
 

De Jericoacoara a Barreirinhas
Aquesta va ser la part més durilla del viatge, tot i que també plena de moments guapos tot i el cansament. Nosaltres vam fer ruta de transports. Primer un jeep (que sortia a les 6.30 del matí) de Jericoacoara a Camocín (25 reais, 10 euros, per cap). Aquí vam descobrir un dels temes d’aquests transports que són públics. El jeep pot sortir a les 6.30 del lloc, però després dona voltes per tot el poble per recollir gent i s’hi pot passar una bona estona. El trajecte era xulo, bastant semblant a l’excursió a Tatajuba (part del recorregut coincidia). De Camocín vam agafar un buset fins a Parnaíba, on vam haver de fer nit (pousada Residencia, ben tranquil·la, 38 reais la doble, uns 15 eurus). Per la tarda vam voltar pel poble, ple de botigues barates -i una mica kitsch- de roba i sabates (les hawaianes guapes -n’hi havia de més senzilles- sortien per uns 6 euros). I per sopar, a tocar del riu a provar el cranc, una de les especialitats de la zona.

IMG_1316.jpg
Vaixells de vela navegant pel mar, en el trajecte des de Jeri
camocin.jpg
La vila de Camocín, petitona, amb color

IMG_1326.jpg
Saló de bellesa a Parnaíba. A tot arreu, els cartells de les tendes pintats a mà

El dia següent va ser el més pesat: 3 transports. El primer de Parnaiba a Tutoia, que sortia a les 6 del matí. Aquest era un bus normal i corrent. El moment divertit va ser quan un vellet -es deia Mauri Branao de Medeiros- ens va venir a ensenyar els seus llibres, tot orgullós. Sembla ser que lo seu era la física i que tenia un revolucionari en la teoria geomètrica i la cinquena dimensió. No vaig entendre gaire el tema… A l’arribar a Tutoia, un altre jeep cap a Paulinho Neves, que costava uns dos euros, i que era un trajecte molt xulu, passant per petits poblets amb cases amb sostre de palla. El què si que tenia era que el camí era de sorra, el jeep no era gaire còmode i el cul patia lo seu. A Paulinho Neves a esperar una bona horeta i mitja fins que vingués el jeep – el conductor, un Romario amb ulls de perjudicat- cap a Barreirinhas (uns 4 eurus) i més trajecte de bots i paisatges guapos, acostant-se al parc natural dels Lenços i veient sorra, més sorra, poblets i ramaderia amb els ossos ben marcats. A la part final deixavem la sorra i passavem al verd, per un camí estret on els arbres xocaven amb la camioneta-jeep. Barreirinhas és la principal porta d’entrada al parc natural dels Lençois Maranhenses, una visita molt recomanable: un desert ple de llacs d’aigua dolça que conformen un paisatge brutal. Especialment si hi vas a l’època bona. Però vaja, això queda per la part 3.

IMG_1334.jpg
Clàssiques cases, fetes amb maons i sostre de palla
IMG_1332.jpg
En el camí cap a Paulinho Neves, una zona molt verda, amb aigua

IMG_1342.jpg
Apropant-nos als Lençois, desert i animals mal alimentats.

Per fer aquest tute de dos dies, hi havia alternatives potser més recomanables. Una, bona i cara, era fer-se la costa en un buggy fins arribar a Caburé o Barreirinhas. Una altra -que no vam poder fer perquè l’agència que ho organitzava no tenia prou gent- era anar fins a Parnaíba i allà fer una excursió combinada de barco pel delta de Parnaíba (que es veu que és xulíssim) més un buggy que et portava fins a Caburé. Uns amics van fer primera nit a Parnaíba, segona a Paulinho Neves i després van tirar el dia següent directes a Caburé. Bé, amb la segona part de l’escrit ja quedarà més claret per qui hi vulgui anar si anar a Barreirinhas, Caburé, gastar, no gastar… El què s’ha de tenir en compte és que els transports van molt al seu aire i al seu ritme, sense presses. No val plantejar-se fer molts enllaços de pobles en un sol dia perquè no es pot fer. Encara que sembli poca distància, dura molt.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *