“Enshittification: Why Everything Suddenly Got Worse and What to Do About It”, Cory Doctorow

Un blog, vestigi de l’internet que molts enyorem, és un bon lloc per reivindicar el llibre del Cory Doctorow, que ens explica el concepte de la enshittification (emmerdificació) i com combatre-la. L’he llegit en anglès però s’espera publicació en castellà sota el títol “Mierdificación” a finals de març. En català no tinc constància que estigui en camí.

No se’n salva ni un

Pots tenir les teves preferències tecnològiques (per exemple els bàndols Android vs iPhone) però aquest llibre té la bondat que t’ensenya que de les grans tecnològiques no en salva ni una. Perquè totes, les que han estat prou grans i han quedat alliberades de la competència, s’han pogut dedicar a fer el què els rota i putejar tant a usuaris com a anunciants. Perquè el procés d’emmerdificació del què parla ve a ser en tres fases: una primera, on neix i on cal fer les coses molt bé per poder aplegar molts usuaris (llavors tot ens agrada i ens sembla fantàstic). Segona: amb la base d’usuaris, llavors es dediquen a repartir amor als anunciants, que veuen un lloc ple d’usuaris on monetitzar. Tercera: un cop tenen als dos (usuaris i anunciants) ben enganxats, és el moment d’emmerdificar el servei, és a dir fer coses per fer més diners per ells i ampliar el seu monopoli, encara que sigui fent que el servei perdi molt. Usuaris i anunciant hi estan tan lligats que ja no en surten. El cost de sortir-ne és massa alt.

És per exemple això de fer camps tancats de les botigues d’aplicacions d’Android i Google, on cobren un 30% dels diners que fan tots els que hi posen una de les seves apps, una comissió descomunal. És aplicar algoritmes als conductors d’Uber per localitzar els que van més necessitats d’agafar serveis i pagar-los menys per cada trajecte. És allò d’Amazon d’aprofitar totes les dades dels que venen dins d’Amazon per després tu fer un producte igual i com que el servei és teu fer que sigui el que s’imposi. És allò que Google empitjori els seus resultats de cerca perquè hi cerquis més vegades i serveixin més anuncis. És una llista llarga, llarguíssima, on costa trobar cap empresa de les grans que ho faci bé. M’ha agradat especialment anar resseguint totes aquestes pràctiques al llibre, perquè tots (o gairebé) són serveis que he fet anar o continuo fent servir.

I en plena època Trump (el llibre el cita una mica tot i que el segon mandat de Trump començava quan el llibre ja estava mig escrit) s’està veient que les tecnològiques es posen absolutament al seu servei. I amb la quantitat de dades que tenen de nosaltres, fa por. Aquests darrers dies per exemple m’ha preocupat especialment Palantir (que no recordo si es cita al llibre), la companyia que fa anar el departament de Defensa a Estats Units (i altres països) i que actua en base a milions de dades recopilades sobre tot el món de tot tipus de fonts.

Rage against the emmerdificació

Al final el gran problema és que aquestes companyies es fan tan i tan grans que és gairebé impossible revertir la situació. Hi ha gent que intenta per exemple no comprar mai (o gairebé) a Amazon. Hi ha qui (servidor) intenta deslligar-se dels serveis de Google. Hi ha qui es dona de baixa de xarxes socials i prova alternatives (bluesky, mastodon) encara no emmerdificades. Però les iniciatives individuals no són gaire massives i tenen un efecte (molt) limitat.

La tesi del llibre és que cal més regulació per part dels governs. Per sancionar conductes monopolístiques, contra la privacitat, contra els usuaris. Això els pot perjudicar i podria arribar a portar a sectors no tan concentrats on hi hagi més competència. A més competència i facilitat per canviar d’una opció a una altra, aquests serveis estarien obligats a no fer el burro si no volen perdre usuaris. Però és difícil i depen d’uns governs que en general reben molta pressió d’aquests lobbies tecnològics. Ens queden les petites accions individuals i en la mesura del possible votar partits que apostin per més regulació. A Estats Units és més complicat perquè les seves empreses són les que dominen el panorama i no les voldran enfonsar, però Europa s’hi hauria de posar seriosament i els hauriem de pressionar (no sé com).