
El títol fa referència a aquesta meditació. Mitjançant la meditació aconsegueix arribar al fons, on neden els grans peixos/idees, i allà és on les pesca. Explica com a partir d’una idea inicial ho va desenvolupant tot, a partir d’acció-reacció, com un puzle. “A Blue Velvet eren uns llavis vermells, gespa verda i la cançó – la versió de Blue Velvet de Bobby Vinton. La següent cosa va ser una orella en un camp. I aquí ja ho vaig tenir. Tu t’enamores de la primera idea, aquella petita peça. I quan la tens, la resta ve amb el temps”.
Un capítol (ja dic que són curtets): “Eraserhead és la meva pel·lícula més espiritual. Ningú ho entén quan ho dic, però és així. Eraserhead estava creixent d’una manera determinada, i no sabia què volia dir. Mirava de trobar una clau per desxifrar què volien dir aquestes seqüències. Evidentment, n’entenia part, però no trobava la cosa que ho ajuntava tot. I va ser una lluita. I vaig agafar la Biblia i vaig començar a llegir. I un dia, vaig llegir una frase. I vaig tancar la Biblia, perquè era allò, ho havia trobat. I vaig veure-ho tot com una unitat. I va complir la meva visió, al 100%. No crec que mai digui quina era aquella frase”.
Torno a repetir : tens un gust magnífic.