Cinema coreà
Vaig descobrir a un weblog, Espai Isidor, que havien publicat un llibre sobre cinema coreà recent. Si no l’hagués vist allà, probablement no m’hauria assabentat de la seva publicació. Es diu Seul Express 97-04 i té un modest preu de 8’5 euros (el vaig anar a comprar a la FNAC, amb danys colaterals de quarta temporada dels Sopranos cap al sac).
El llibre és curtet, una vàlida introducció de varios autors al món d’un cinema que està despuntant els últims anys amb pel·lis com Old Boy o 2 hermanas. La japonesa Llamada perdida que està ara als cines és el remake d’una peli coreana, Phone (que a la vegada era una versió telefònica de The Ring). El llibre comença amb una introducció al cinema recent coreà dins el context polític que hi ha al païs (negociacions amb H’wood, ajuts a producció pròpia, quotes per les produccions del país…), que ha permés que les pel·lis coreanes copin més del 40% de la taquilla del seu pais. Després tenim un repàs dels últims anys al cinema coreà, les tendències, els films destacats, els autors (interessant, encara que després costa poder trobar algunes d’aquestes pel·lis que sonen bé -ni per eMule-). Hi ha un parell de capítols personalitzats: un a Im Kwon-Taek, la gran figura històrica del cinema coreà i un altre a Kim Ki-Duk, el nom de referència a nivell de festivals internacionals de cinema. Per acabar un apunt sobre la presència els últims anys del cinema coreà a l’extranger. Entre els varis motius que apunten per l’èxit destaquen la seva aposta per desenvolupaments de les histories diferents i imprevisibles, a diferència de la gran majoria de la producció actual de la resta del món. El cinema comercial coreà parteix d’uns punts de partida que podrien semblar els mateixos que els de Hollywood però els hi dona la volta i ho fa tot molt més novedòs i per tant interessant.
Aquest divendres 21 s’estrena a tota Espanya Old Boy, pel·lícula impactant que va triomfar sobradament al passat Festival de Sitges i que ha anat guanyant premis per allà on ha passat. Cal avisar que hi ha alguna escena una mica dureta. Especialment pels que tinguin pànic als dentistes…
Qué guay la referencia. No tenía ni idea de que había salido este libro… Además de ver, leeremos también con los ojos rasgados…