El hombre que inventó Manhattan
Una de les lectures d’estiu ha estat El hombre que inventó Manhattan, del Ray Loriga (escriptor espanyol i director i guionista de cine). Abans de comentar-lo salto a la contraportada del llibre: “Loriga se une a ese selecto grupo de escritores, – como Houllebecq y Haruki Murakami – que estan transformando la ficción del siglo XXI”. A vegades tinc impulsos consumistes i vaig comprar un llibre de cada un d’ells.
Ho dic perquè immediatament després d’acabar el del Loriga, he començat Las particulas elementales del Houllebecq aquest i m’està agradant molt, més. I El hombre que inventó Manhattan també em va convencer però potser no tant. Són histories curtes que passen a Nova York, de personatges (o rates) curiosos, d’un venedor de pianos a un immigrant que és el bricomania oficial d’alguns edificis. Algunes d’aquestes histories es van entrecreuant.
El Houllebecq, en el que porto de llibre (poc) em recorda el Chuck Palahniuk (el del Club de la Lucha). Personatges que no troben el lloc al seu món, bolcats d’informació enciclopèdica pel mig…
la veritat es que em veig vulgar dient aixó, però si no ho dic… revento… en loriga m’agrada, molt. però el que sería la seva xicota… mare meva… na rosenvinge està…
A mi la Rosenvinge… com que no entenc com té aquest prestigi entre el grupillo Sonic Youth i tot això perquè la veig molt “pava”. Tampoc en sé massa res d’ella, tot s’ha de dir
hola!
estaba buscando por algún sitio los haikus que escribe el protagonista del club de la lucha (sólo en la versión libro, ya que en la peli no aparece ningún haiku por ninguna parte) y he llegado hasta aquí haciendo googling.
interesante blog. aunque no entiendo todo, me gusta lo que escribes.
ah, Ray Loriga es mexicano. (que ponías que era español)
un saludo
-J
gracias 🙂 Pues ahora he hecho un google y en una de las páginas me pone que nació en Madrid http://www.alohacriticon.com/viajeliterario/article1452.html?topic=2