“Els misteris de la cuina dels Kamogawa”, Hisashi Kashiwai

Hi ha qui dirà que aquest llibre és Kashiwai, però no, és guai del tot. Tonteries apart, un llibre ambientat al Japó i amb la gastronomia com a absoluta protagonista em tenia guanyat ja d’entrada.

Ens explica la historia del restaurant Kamogawa, un restaurant de barri molt discret, que només coneixen els clients asidus, que funciona també com a agència de detectius gastronòmica. Es dediquen a fer investigació gastronòmica: els clients apareixen al restaurant i després de meravellar-se amb el seu menú, els hi expliquen el cas. Busquen recrear un plat que els va deixar marcat fa molts anys. El temps deixa records molt estripats i els detectius han de fer la reconstrucció a partir de poques pistes: viatgen al lloc dels fets, parlen amb qui fa falta i després treuen el seu art de cuiners i fan proves i proves fins que troben una versió satisfactòria del plat. Quan el client torna unes setmanes després de la seva petició, aquell àpat sempre l’emociona.

Trobem plats com el tonkatsu o d’internacionals com els spaguetti napolitana. Que en aquest cas em va servir per descobrir que al Japó això no és una recepta canònica italiana sinò una adaptació barroera que triomfava entre les tropes nord-americanes destinades allà, que portava quètxup, frankfurts i tabasc!

Es podria dir que és un llibre força repetitiu, els casos, la presentació i resolució són força similars. Més que una novel·la amb una trama sembla més una sèrie (que segur que seguiria!). En molts moments pensava en aquella sèrie que veia de petit que era “El petit xef”.

Del petit xef al gran detectiu

De petit veia a TV3 una sèrie d’anime, “El petit xef”, que em tenia encisat. En japonés és Mister Ajikko. L’he tornat a buscar per posar-la als nens i a la xarxa la que es troba és la versió amb el doblatge en valència: exemple capítol 2.

Un nen volia ser el millor cuiner del món i cada capítol se li plantejava algun repte-concurs. Lluita per qui fa la millor pizza, el millor sushi de salmó, el millor katsudon, la millor tempura… Hi havia una estructura repetitiva, com al llibre dels Kamogawa: plantegem el desafiament, sembla impossible estar a l’altura d’un contrincant temible, les primeres proves no van bé, però arriba alguna idea fenomenal i el dia de la prova sorpren a tothom i els deixa amb la boca oberta.

Boca oberta literal: un dels moments més divertits de la sèrie era la reacció de la gent quan tastava les creacions del petit xef: explosions d’estrelles i de llum sortint de la boca, ulls plorant arcs de sant martí.

La cuina dels Kamogawa me l’ha recordat, m’era difícil no pensar en aquestes reaccions passadíssimes quant els clients tastaven les recreacions dels plats i s’emocionaven.