“Escobar”, Roberto Escobar

“T’obre més els ulls que una ratlla de coca”. Divertida línia treta d’una ressenya d’aquest llibre, una biografia del narcotraficant Pablo Escobar escrita pel seu germà. Que no guanyarà el Nobel de literatura, però que té entre mans una historia tan sucosa que aconsegueix crear un llibre altament addictiu. Fins ara es coneixia la vida de Pablo Escobar pel què han explicat els mitjans, filtrat pel què comunicaven els governs, és a dir un cantó de la historia. El llibre ens dona l’altra visió, la del cantó del protagonista, no necessariament la bona però si prou plena de detalls i descripcions per creure que una gran part és veritat. De fet, me la crec bastant: em dona l’impressió que no diu mentides, però si que amaga molta informació que deixaria en mala posició el seu germà.

Pablo Escobar, un narcotraficant que va arribar a ser considerat entre els homes més rics del món per la revista Forbes. Guanyava bilions. Tants diners que no podien amagar bé els bitllets i arribaven a perdre un 10% del què aconseguien en bitllets que es feien malbé. Tant guanyaven que podien dedicar a provar (i fracassar) en noves formes d’introduir la cocaïna des de Colòmbia als Estats Units. És fenomenal llegir que entre altres coses estaven inspirats per les pel·lícules del James Bond: d’allà van treure la idea de construir un submarí per introduir droga per la via subaquatica. I d’allà també es van inspirar per posar uns botons als cotxes que quan els pitjaves treien fum, per donar-te a la fuga i que no et veiessin.

El llibre narra primer la historia del seu ascens al poder del narcotràfic i presenta també la faceta solidària del Pablo Escobar, que feia que les classes treballadores colombianes se l’estimessin per les seves contribucions a construir escoles, donar medicines i ajudar en els seus problemes, d’una manera que no feia el govern. Però tants diners i tan poder aviat el van posar al punt de mira. Del govern de Colòmbia, dels Estats Units -que l’havien marcat com a enemic número 1- o del cartel de Cali, interessats en eliminar del mapa el seu més gran competidor. Tants diners com tenia li van servir per estar anys i anys amagant-se i fugint de policies i intents d’assessinat. Les histories són altament pel·lículeres: fugides per la jungla mentre els helicopters sobrevolen la zona, gent de la seva organització que els traiciona i revela la seva localització… També hi ha lloc per les anècdotes divertides: tenien un ranxo gegant amb un zoo molt complet, a la Michael Jackson. M’encanta la historia del lloro preferit del Pablo Escobar. El Chinchon. Un ocell capaç de recitar el nom dels més grans futbolistes de Colòmbia però a la vegada un apassionat del whiski. Un dia es va tajar, va quedar dormit, i se’l va cruspir un gat. El futbol precisament era una de les grans passions del protagonista i en una de les presons on va estar -on tenia mooolta llibertat- es feia portar equips de futbol de primera divisió per jugar contra ells. L’estrambòtic porter René Higuita era amic seu i inclús va intentar fer el paper de mitjancer entre ell i el cartel de Cali per aconseguir una pau que no va arribar fins després que el Pablo Escobar morís assessinat. Al·lucinant la quantitat de morts que hi va arribar a haver (per tots els cantons) fins que es va arribar a aquest punt.

El llibre l’he devorat en anglès (comprat a un aeroport, en versió UK) i diria que no s’ha traduit aquí. Confirmo però que no és un anglès gaire complicat, ben fàcil de llegir.