Fiebre en las gradas, Nick Hornby

Aquest és l’autor de Alta Fidelitat, on demostrava el seu ampli coneixement de la música. En aquest llibre el què fa és demostrar quina és la seva principal passió: el futbol. I més concretament un equip: l’Arsenal. És una biografia del Nick Hornby orientada a tot el què té relació amb el seu amor per l’equip de Londres. I és apassionant i divertida i posa al lloc just el futbol, que molts han volgut convertir en un esport que només disfrutarien les persones de pocs recursos intel·lectuals. Nick Hornby no és el primer ni l’únic escriptor que defensa el futbol, però el seu si que s’ha convertit en un dels llibres definitius sobre aquest esport.

L’he disfrutat molt i això que no tinc ni de lluny el mateix apassionament que té ell. No miro el Barça cada setmana, si bastantes -tot s’ha de dir- i al camp hi vaig un o dos cops per temporada, quan m’hi conviden. Com a exemple del to del llibre, m’ha agradat cap al final de tot, com extrapolava a partir d’un Arsenal-Norwich els requisits que ha de tenir un partit de futbol per disfrutar-lo al màxim: 1) gols -a ser possible molts i que el teu equip remonti un marcador advers- 2) errors arbitrals -a ser possible, en contra i que no et costin el partit- 3) Un públic molt animat 4) Pluja, un camp ple de fang -l’èpica del jugador relliscant quan es tira a robar una pilota no l’iguala res- 5) Que l’adversari falli un penal 6) Que un jugador contrari sigui expulsat 7) Algun tipus d’incident desgraciat -com una tangana al mig del camp entre els dos equips-.

I també és brillant com descriu la seva sensació de guanyar el títol de lliga a l’últim minut. Si els gols són a vegades comparats amb orgasmes, el què va viure, explica, queda en un estat molt superior. Que fins i tot no vol ni comparar a coses com aconseguir un repte personal, tenir un fill… aquestes no tenen l’element sorpresa que va tenir el títol de lliga del 89. Bé, la visió d’un fan… molt fan.