“Històries naturals”, Joan Perucho

He començat l’any entre vampirs (encara a falta de veure Nosferatu, a la que tinc moltíssimes ganes). Vaig dir adeu als vampirs de “What we do in the shadows”, en el seu últim episodi. Una sèrie que he seguit amb passió perquè unia dues grans passions com el fantàstic i l’humor: ja la pel·lícula d’on va néixer tot plegat em va encantar.

Després he devorat “Històries naturals” del Joan Perucho, llibre que no tenia al radar i que vaig pescar arrel d’una conversa a X o Bluesky, on es parlava de si era un clàssic o no de la literatura catalana i el que el perjudicava que fos “de gènere”. Vaig entrar a mirar de què anava i em va pescar quan vaig veure que era una història pròpia de vampirs, en català.

És una història de ciència vs fe en la Catalunya del XIX. Un seguit de personatges molt il·lustrats (principalment el botànic Antoni de MontPalau) es veuen abocats a seguir la pista d’un dip, una criatura de les nostres terres equivalent al vampir. Tot i que la ciència no pot o no vol explicar els vampirs, hauran de fer cas als seus sentits i a lectures molt seleccionades, per seguir els passos d’Onofre de Dip, cavaller convertit en vampir.

És un llibre ben modern, tot i ser publicat al 1960: això de fer cita de bibliografia real, emmarcar-se en fets que van passar de veritat, però modificant lleugeres coses per poder-hi introduir l’element fantàstic és una tècnica que continua funcionant molt bé per donar versemblança al fantàstic. M’encanta com colen aquests elements, no només el vampir, sinó per exemple l’investigació d’un animal que la ciència no pot explicar, l’avutarda geminis.

M’ha enganxat particularment la geografia de la història, en particular que gran part passi a l’àrea propera a Ports de Beseit, que és una zona que ens encanta i visitem habitualment: per a la propera caldrà fer una desviació cap a Pratdip (potser al festival?). També m’hi agrada la presència de la gastronomia al llarg de tota la novel·la, no com a protagonista, però sí acompanyant la trama. En plena persecució del vampir, el protagonista té temps d’admirar tots els bolets que troba pel camí i fins i tot d’elogiar els rovellons que va endrapar després. L’autor Joan Perucho, era un reputat gastrònom, que va publicar diversos llibres de cuina.

Fragment Històries naturals
Potser em va interessar menys tota la part més política, la que feia referència a la guerra carlina, però és un marc en el que funciona la història i per tant la dono per bona. Com vaig llegir a algú a Bluesky o X, Les histories naturals dona per fer-ne una sèrie. O una pel·lícula. Ben feta, amb pressupost, que l’ambientació d’època ha d’estar ben feta! La Catalunya del XIX també em va interessar especialment: al principi de la novel·la fa gràcia llegir que fan trajectes de Barcelona a Gràcia, entitat separada. Lligat amb la Barcelona de fa molts anys, recomano el “Personatges populars, excèntrics i curiosos de Barcelona (1836-1936)”, llibre de Ròmul Brotons, que vaig llegint a estones i que val la pena per anar imaginant, a retalls petits, com era la ciutat de fa molts molts anys.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *