I’m with the band, Pamela des Barres
He acabat aquest llibre sobre la supergroupie definitiva, Pamela des Barres. Un clàssic de la literatura rockera, una autobiografia on la protagonista explica la seva vida de l’adolescència fins que es casa. Pel mig, molts concerts de rock, molta adoració d’estrelles i molt sexe i drogues. Va tenir histories (algunes amb sexe, altres relacions una mica més llargues, altres només amistat…) amb gent com el Jimmy Page, el Noel Redding, el Frank Zappa, el Jim Morrison, el Robert Plant, el Gram Parsons, el Ray Davies… la creme de la creme del rock n roll dels anys 70. Fins i tot algun del cinema també. Es va fer amiga, per exemple, del Woody Allen, amb el que va anar a veure l’Exorcista (mentre el woody anava deixant anar comentaris amb conya sobre la nena de la pel·li).
El llibre com a literatura en si no passa d’un Salsa Rosa rocker, però si que és interessant reviure una època, la dels 70 amb grups com Led Zeppelin, l’amor lliure, les drogues i el fenomen groupie. En alguns passatges se m’ha fet una mica pesat, però està ple d’anècdotes potents de molts dels grups que m’agraden més. Que jo sàpiga, només està publicat en anglès.
suposo que només està en anglès, no?
Això crec…
A veure si apareix alguna editorial que s’animi a traduir aquestes joietes que llegeixes!!
Pero cert, estic amb el Cosa Nostra, que el vas recomanar al fòrum de l’Azkena. Una mica dens en quant a dades, però interesantíssim.
Si, és això. Molt interessant, però amb tanta dada es fa una mica espés… El de la Camorra m’han comentat que és per l’estil…