La pell freda
White Stripes – Hello operator
Tinc ganes de recomanar un llibre. No és senzill trobar una novel.la d’aquestes que t’absorveixen, que consumeixes en pocs dies. Fa poc n’he llegit una, i a més és d’un autor català, que porta moltes setmanes entre els llibres més venuts. És La pell freda, d’Albert Sánchez. Aquests dies han anat sortint als diaris articles sobre el seu èxit i la propera traducció a molts idiomes. A més, estic convençut que donaria per fer una gran pel lícula, sempre que hi hagi uns bons actors i un bon treball d’efectes especials. Explica la historia d’un home que arriba a una illa deserta on en principi haurà de viure solitariament durant un any. Però es troba unes companyies molt inesperades… No vull detallar gaire més, que odio quan es cometen masses coses, com els trailers de pel lis que ja t’ho expliquen tot. Res, que el recomano absolutament.
I ara tinc per començar el seu anterior llibre, Pallassos i monstres, la “història tragicòmica de 8 dictadors africans”. On explica les histories d’aquests dictadors (Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macias i Obiang): es promet apassionant, sobretot pel desconeixement absolut que en tinc.
P.D.= Si torno a escoltar el nou senzill de l’Alejandro Sanz despertarà la meva vena psycho-killer
Actualització cap enrera en el temps: m’havia deixat l’enllaç a una entrevista que li vaig fer a l’autor pel 3xl.net parlant de la novel·la.
Ultims comentaris al blog