La possibilitat d’una illa, Michel Houellebecq

D’escriptors actuals (tenint en compte que tampoc soc un gran coneixedor de l’actualitat literària) Michel Houellebecq és potser el que m’agrada més. Tant amb Plataforma, com Les partícules elementals com aquest, aconsegueix crear una historia que m’enganxa i a la vegada anar plantejant dubtes (i eleccions) existencials que et toquen i et fan reflexionar. A vegades costa trobar un equilibri entre les dos parts. Sovint els que et donen molta teca per reflexionar poden ser una mica pesadets de deglutir.

En aquest explica la historia d’un home, el Daniel, còmic d’èxit, que ens explica la seva vida, la concepció de l’amor, el sexe (omnipresent com a les altres novel·les del Houellebecq) fins que es troba amb una secta, els elohimites, que pretenen arribar a la immortalitat a partir de la clonació. Les conclusions del Daniel sobre el amor i sobretot sobre el pas dels anys no són massa optimistes. Vaja, que no és una novel·la que et porti un somriure a la cara, però que m’ha apassionat i tocat.

El pitjor és el futur negre que ens espera, segons la visió de l’escriptor. Molts segles després de l’època actual, amb la Terra que ha estat arrassada per guerres i fenomens naturals varis, una de les còpies del Daniel camina pel què havia estat Madrid. “Continuant cap a l’oest, vaig veure signes d’una antiga activitat humana: televisors de pantalla plana, piles de CD esmicolades, un anunci inmens que representava el cantant David Bisbal”.

Si, el rínxols d’Or sobreviurà l’apocalipsis nuclear i el què ens vingui a sobre. No és depriment?

You may also like...

2 Responses

  1. rafa_piltrafa ha dit:

    gran libro…..como todos los de este cabroncete jejejeje

  2. xavier ha dit:

    Amb el pas del temps, a mida que les nostres societats es vagin enfonsant en la misèria de les nostres contradiccions, Houellebecq passarà de ser considerat un “esriptor provocador” per entrar en la categoria de “profeta”.
    Tot i que difereixo amb moltes de les posicions desensades en els seus llibres (sobretot de l’evident misogínia mal portada), alguna cosa em fa pensar que, per desgràcia, n’acabaré abraçant la majoria.
    Gran llibre, “La possibilitat”, entroncant amb “Les partícules” i remuntant el vol després de la un tant decebedora “Plataforma”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *