Pandora al Congo
Em va encantar La pell freda de l’Albert Sánchez Piñol. I també m’ha encantat el segon llibre d’aquesta trilogia sui generis (no ho per continuitat de personatges o histories sinò per certs aspectes que s’hi repeteixen), Pandora al Congo. És més complexe que l’altre en quant a estructura i combina diferents tipus de relats i gèneres. Personalment m’he enganxat més amb la part més semblant a La pell freda, la part dels monstres, aquí els tècton. Però la resta és un embolcall molt juganer que ha tornat a deixar-me un molt bon regust de boca a l’acabar de devorar la novel·la. Sincerament fa il·lusió que llibres d’aquests els faci algú de la mateixa ciutat, d’algú que podria ser el teu veï. En van parlar molts diaris la setmana passada i ara suposo que és el torn de les experiències personals (sovint més valuoses) a weblogs i similars. Com a exemple, la bona i més llarga crítica de l’Albert, amb qui coincideixo plenament. Per trobar més lectors catalans que en bloguejin (l’edició castellana toca al novembre), tant senzill com utilitzar el cercador amb Pandora al Congo a Technorati (suposo que anirà creixent a mesura que la gent vagi comprant-lo i acabant aquestes 592 pàgines). El Xavi Caballé, per exemple, és un altre convençut.
Un dia d’aquests, fent una mica de recerca del què es deia de les traduccions a altres llengües de La pell freda (ara està triomfant a Alemanya) vaig veure que el ministre de Medi Ambient alemany s’hi havia referit molt elogiosament. Per conèixer opinions de bloggers guiris, es busca al Technorati per Albert Sanchez Pinol (la ñ no és amiga d’aquests buscadors). A l’Amazon alemany trobem crítiques de 5 estrelles sobre 5 de varis lectors sobre aquest Im Rausch der Stille. Si triomfa el Cold Skin en l’edició anglesa i nord-americana (feb 2006 i nov 2005, crec recordar) podria arribar fins i tot una pel·lícula. Que faria gràcia tot i previsibles resultats decepcionants.
Ultims comentaris al blog