“Pedro Páramo”, Juan Rulfo
Una delícia de llibre que em vaig cruspir en poc menys de dos trens bala al Japó. Pel què llegeixo a la contraportada és un clàssic de la literatura hispanoamericana. Ho desconeixia, però en tot cas ara si que puc sumar-me a dir que s’ho mereix. A aquesta novel·la, el protagonista i narrador se li mor la mare, només començar. Abans de l’últim suspir, l’envia a buscar el seu pare, Pedro Paramo, perdut en un poble, Comala, a la fi del món (bé, de distància no tant, però la descripció que en fa l’autor fa que sembli la vila més allunyada mai explicada). La recerca el portarà a un recorregut fantasmagòric pel poble i les seves histories, on s’entrecreuen les veus de vius, morts, reals, imaginaris?… tot envoltat per una espècie d’estat oníric al llarg del relat que faria les delícies d’un David Lynch. A partir de les veus de la gent de Comala es va reconstruint la figura d’aquest enorme Pedro Páramo, l’ombra que cobreix i domina tot el poble.
Està en edició de butxaca, 6 eurets. Poc més de 100 pàgines dura el llibre.
Ultims comentaris al blog