“Pòlvora i canyella”, Eli Brown

imprimeix
Altres anys l’estiu havia donat per fer moltes lectures, aquest el meu fill i les seves continues millores en mobilitat i en portar-se a la boca qualsevol cosa que trobi per terra han monopolitzat l’atenció. Tot i així he trobat una mica de temps per llegir i m’he enganxat apassionadament a aquest “Pòlvora i canyella” de l’Eli Brown, que ha publicat La Campana, una editorial que normalment em dona garantia amb tot el què publiquen.

Les dos paraules clau a la sinopsi no em poden convèncer més: pirates i gastronomia. De la part gastronòmica no em fa falta explicar gaire la meva passió. De l’altra, les histories de pirates m’encanten, sobre paper i en pantalla. Qualsevol dia és bo per recuperar un dels films sobre pirates que encara no he vist (vaig especialment coix -en pota de pal- en els films més antics i errolflynescos), com la de l’illa del Tresor del 90 amb el Christian Bale ben petitó, una adaptació que vam veure no fa gaire i que estava prou bé. O Black Sails, la sèrie de pirates amb un bon ventall de protagonistes, tots amb el cor força ennegrit, que ens va captar l’atenció durant unes quantes temporades (de fet, fins l’última, que ens va fer bola).

El xef raptat

 

Una capitana pirata, temible i font de mil llegendes, rapta el talentós xef d’un important apoderat anglès i se l’emporta cap al seu vaixell pirata. Allà la capitana Hannah Malbot li diu al cuiner Owen Wedgood que si vol conservar la vida li haurà de cuinar cada cap de setmana un àpat que podrà preparar durant tota la setmana però que haurà de ser tan excepcional que la convenci per perdonar-li la vida. Una setmana per preparar un sopar sembla fàcil, però la despensa d’un vaixell pirata que no s’aturarà a terra en setmanes no és un lloc on trobar una gran varietat de productes de qualitat. Per tant, a l’Owen li toca utilitzar la intuïció, l’ofici de cuiner i molta imaginació. Em va agradar per exemple quan es planteja com fer una massa mare per poder fer pans:

La part gastronòmica és important dins la novel·la (i molt agraïda) però és una trama secundària de la principal, la que ressegueix el camí del vaixell de la capitana Hannah (aquest cop no em va sorprendre que hi hagués dones pirata tan potents i importants: a Black Sails ja n’hi havia i vaig veure que basades en personatges històrics reals com l’Anne Bonny). La capitana i la seva tripulació (plena de personatges ben particulars) van a la recerca d’un altre vaixell mític i origen de moltes xafarderies, el del capità Brass Fox, tan llegendari com la Hannah.

En resum, sigui estiu o no, agafeu-lo i devoreu-lo. La traducció del Xavier Pàmies és un altre afegit positiu: la passió amb la que parla del llibre en el seu pròleg es nota en la feina que hi ha fet!

You may also like...

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *