No sóc un gran consumidor de llibres sobre sèries. Molts dels casos que he pogut fullejar em semblen recopilacions una mica evidents -i que podria gairebé fer jo- de dades i teories a base de remirar una mica intensivament la sèrie i pescar el que es pugui per internet. AL contrari, aquest llibre sobre The Wire m’ha agradat (molt) més. Amb els dos primers capítols, ja compro. Una introducció del creador de The Wire (i Generation Kill i Treme), David Simon, i una entrevista que li fa l’escriptor anglés Nick Hornby. Una seixantena de pàgines fantàstiques per comprendre d’on va sorgir tot plegat, quines complicacions van tenir, els motius pels que van prendre moltes decisions a la sèrie, anècdotes… molt de suc pels que hem gaudit enormement amb les cinc temporades de la sèrie. No la poso la número 1, perquè la meva predilecció pels afers de la màfia li dona el punt del desempat a Els Soprano.
Passats aquests dos primers capítols, el llibre confirma que té un punt molt positiu que és aproximar-se a la sèrie de maneres molt diferents. Comença amb una presentació i una entrevista, com deia, i després hi ha terreny per l’assaig, el reportatge, la confessió personal o el relat. Evidentment no he disfrutat de la mateixa manera amb tots els textos, però m’ha fet reviure Baltimore al meu cap (que havia abandonat ja fa temps) i reflexionar sobre aspectes concrets que encara eleven més la concepció de la sèrie. És cert que a vegades les anàlisis possibiliten elevar una obra més amunt de les intencions dels creadors, per en aquest cas, amb l’alta concepció que té David Simon de la seva creació (el retorn a la tragèdia grega en la ficció), segurament no és el cas. En altres casos es podria parlar de Mourinhada, però el què han fet aquí, convertint un treball periodístic de sortir al carrer, escoltar, interioritzar i explicar-ho és per treure’s el barret.
M’ha fet gràcia llegir el relat del Marc Pastor, a qui segueixo virtualment de fa un temps (@DoctorMoriarty, Hic Sunt Leones…) i de qui tinc pendent comprar i llegir la novel·la “La mala dona”. El seu és l’espai de la confessió personal, que tot i que laboralment no tenim gaire en comú si que puc sentir-me identificat amb els seus sentiments de flipar amb una sèrie que no t’esperes. No pot ser aquest ritme, no pot ser que tot sembli tant real, no pot ser que es carreguin aquest personatge que apuntava a pilar de la sèrie!
Curiós també llegir sobre Treme en un dels textos, que en parla abans de la seva emissió, citant un dels personatges que van utilitzar per fer la seva feina d’investigació de la ciutat, el Davis Rogan. És divertit veure com el descriuen, perquè acabaria sent la base d’un dels protagonistes de Treme, el Davis McAlary. Recomano que us poseu amb Treme, que només porten 7 o 8 capítols. A mi em queda pendent veure The Corner, la minisèrie precedent a The Wire i basada en un llibre del David Simon.
Ultims comentaris al blog