El petit de Cal Eril

Un cop que un grup que canta en català m’atrapa, això mereix un post. O dos, o els que faci falta. Tot i que valoro molt posivitament a grups com Antònia Font o els Manel, i he disfrutat amb els seus discos, no he arribat a connectar tant com amb els d'”extremisme rural i siroll de tractors”. Aquí ja vaig comentar el què havia arribat a escoltar el primer disc. Però és que amb el segon, Vol i dol, encara ha anat a més. Han canviat una mica el so: ara és més fosc, menys naïf, no hi ha coros infantils al fons i tenen un nou bateria (que canta i toca teclats també, pel que vaig veure al concert d’ells. La cosa va començar escoltant el primer senzill en format videoclip. Fantàstic.

Després, abans que sortís, em van deixar el disc en format MP3 (el vaig comprar més tard, ara no recordo si 8 o 10 euros). He de reconèixer que em va costar unes quantes audicions a començar a estimarlo amb passió, però ja té la seva parceleta al meu cor musical. Recuperen les lletres d’aire infantil al doblet “Decapitació”, amb lletres de Pere Quart, i una fantàstica aparició de Roger “veu greu” Mas, a la segona part. Particules de Deu és un fantàstic tema o Busca i Captura, amb l’advertència “pobre cuquet, que se’t menjaran les formigues”. M’encanta Volant i el seu final de subidon en alt:

El Busca i Captura que comentava, en versió en directe, a la sala Sargantana de Badalona. Hi era, i tot i problemes amb la rebel·lió de les cordes noves de guitarra, va ser un directe fenomenal, una mica tallat per les pauses entre cançó i cançó, però el cantant se’n sortia bé explicant histories sobres les cançons.

Ja en vaig parlar, però evidentment, no deixeu d’escoltar -els dos estan a l’Spotify- el “Sargantanes al sol”, i el seu to alegre, rural, naïf, infantil, divertit. Amb referències a cançons per nens com a “La caterineta”:

O el single “Mandolines tralarí”, que al youtube convoca comentaris fins i tot de la comunitat castellanoparlant: “no tengo ni puta idea catalan pero llevo una semana endrogado con esta cancion”

O una (gran) cançó gravada tocant mentre caminen (vaja com els lipdub, però cantant de veritat i sense fer ràbia), “I tantes figues”

Apa, acudiu a l’Spotify a escoltar els dos discos, i si us agraden, a comprarlos, que estan barats. A l’abril (si no em falla la memoria) presenten el nou disc a Bikini…