Els discos unreleased
Una de les meravelles de l’època MP3 ha estat la de poder tenir material rar dels grups preferits. Una cosa molt complicada abans i ara de molt fàcil accés. I un exemple són els discos unreleased. Àlbums que s’han gravat a un estudi i que per la raó que sigui (normalment perquè la discogràfica cambia d’opinió) no s’acaben publicant i creen teranyines. Per sort, ara circulen i hi ha uns quants d’aquests que les discogràfiques van considerar no prou bons per publicar-se que escolto regularment. I que vull oferir ara per descarregar, que això no ha de ser problemàtic, ja que no estan publicats.
Screaming Trees: el grup més infravalorat del grunge. El 1998, després de gravar el seu millor disc, Dust, en graven un altre, però no els hi fan cas les discogràfiques. Per sort no s’ha perdut, perquè està a un gran nivell, i conté temazos com Ash Grey Sunday, la cançó inicial. Descarrega!
Unida: el John Garcia era el cantant de la gran banda de culte Kyuss. Després de la dissolució d’aquests es va enrolar amb Unida, amb els que va gravar el disc Coping with the urban coyote. El següent disc (millor que el primer i que els ha fet amb el grup Hermano) la discogràfica va decidir no publicar-lo. Al disc li diuen The Great Divide. Descarrega!
Fiona Apple: va completar el disc Extraodinary Machine el maig del 2003, amb la producció del Jon Brion. Però la discogràfica va decidir no publicar-lo. El disc va acabar a Internet i la gent va veure que estava tan bé que demanaven a Epic, la discogràfica, que el publiqués. Fins i tot es va crear la web Free Fiona. 2 anys després un altre productor va canviar algunes coses i es va posar finalment a la venta. Aquí, la versió inicial del Jon Brion: Descarrega!
Actualitzo amb un rànquingdels millors discos no publicats. Guanya Jimi Hendrix. I sumem el VU de la Velvet Underground, el que havia de ser el seu quart disc.
Roger, has vist Damages? (la serie de la Glenn Close). T’ho dic perquè feia temps que no em passava per aquí i veig que vas dir que Californication era la millor de ‘les noves’ (i no li fa ni pessigolles)
He vist el primer i tinc la resta baixada a punt per devorar. Tinc molt bones referencies….
Pues de música….LILLY ALLEN, el meu últim gran descobriment….
el videoclip de Alfie m’han dit que no té perdició!
rutx, per favorrrrr. buzz factory, uncle anesthesia i sweet oblivion són molt millors que dust. i no són grunx!!!
;p