Ghost – Meliora

PHOTO COPYRIGHT JOHN McMURTRIE 2015

Aquesta pinta fan els Ghost, un grup suec amb un rotllo molt teatral que ara publicarà el seu (fenomenal) tercer disc, Meliora. Juguen amb tot de referències satàniques, d’una forma força divertida i el que canta és un senyor disfressat de Papa anticrist. Per cada disc han variat de Papa (Emeritus sempre, en les versions I, II i III), encara que a sota sempre hi ha el mateix (que no nos embauquen). Mai s’ha confirmat oficialment (que jo sàpiga) però es sap que qui canta és el músic Tobias Forge. Que havia estat en grups recomanables com Subvision (disc So Far So Noir) o Magna Carta Cartel (disc Good morning restrained, cosa molt pinkfloydera) on ja es troben pistes del què vindria. La resta del grup, amagats ara darrere aquestes mascares tan xules (una mica Eyes Wide Shut) no se sap qui són, però es comenta que també podien haver pululat per aquests grups on estava el cantant.

Els dos primers discs ja eren més que recomanables (a l’Spotify: primer, segon), combinant passatges més durs i guitarreros amb altres de més melòdics i tranquils, destilant un còctel que portava coses de Black Sabbath, Mercyful Fate a coses no necessàriament jevits dels setanta i vuitanta.. (al seu disc de versions If you have Ghost en feien de gent com Abba o Depeche Mode). També els comparen molt amb Blue Oyster Cult, però sincerament aquests no els tinc gens controlats… En la part més teatral, agafen de Kiss, Alice Cooper, Marilyn Manson…

Del nou disc, abans de publicar-lo, han anat deixant caure vàries cançons molt potents. La primera, senzill i gran videoclip, Cirice:

També van avançar From the pinnacle to the pit o Majesty (mola molt l’imatge de fons de darrere els vídeos, molt Festival de Sitges!). Escoltat el disc sencer (que corre per internet des d’aquesta setmana), el global m’ha semblat fantàstic. Des de l’inicial Spirit al final de Deus in Absentia, els hi ha sortit un disc molt molt rodonet. A més de les que ja havia escoltat, em quedo amb el duet del mig, la tranquila però fantàstica “He is” continuada per una de les més canyeres de l’àlbum “Mummy dust“. No dubto gaire que acabarà entre els meus discos més escoltats de l’any (junt amb el de My morning jacket).

Atenció, que el 30 de novembre tocaran a l’Apolo! Ja tinc entrada

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *