L’aperitifo de Ricardo Queso

Aperitif for destruction del Richard Cheese no passarà a la historia de la música, però arranca un bon somriure. És un disc de versions en clau lounge (a la Mike Flowers Pop) de temes d’estil molt variat: Man in the box (alice in chains), Brass monkey (Beastie Boys), You oughta know (Alanis Morrissette) o la meva preferida, Been caught stealing (Jane’s addiction).

Dins d’aquest estil de versions, m’agrada especialment el In a metal mood: No more Mr. Nice guy del Pat Boone. La gràcia és que el tio aquest era un crooner de l’època Sinatra, el típic ben pentinat i de somriure perfecte i comportament polit que totes les mares el volien com a gendre. Anys més tard va gravar aquest disc de versions de heavy i rock dur amb un títol tan divertit. A dins hi havia la versió del Crazy Train de l’Ozzy Osbourne que aquest va utilitzar de sintonia del programa The Osbournes.