My morning jacket – The waterfall

Ara feina temps que un disc no m’enganxava com aquest. Allò d’escoltar-lo un cop rere un altre, mentre pateixes per no cremar-lo ràpid. Dels My Morning Jacket ja n’he parlat altres cops per aquí. Fan que és un. Els vaig conèixer amb el disc Z que d’entrada em va semblar avorrit, però a base d’escoltar-lo vàries vegades va acabar transformant-se en un amor que perdura, del millor de la dècada passada. Els següents també em van fer disfrutar, tant l’Evil Urges com el Circuital. Els vaig veure en directe un parell de vegades en la gira d’aquest últim disc, primer a Leeds, en una sala petita i més tard a l’Azkena. Els dos, concerts fenomenals, son animals escènics. Els tinc al meu pedestal de millors grups rockers en directe de l’actualitat, amb noms com Pearl Jam, Black Crowes (sembla que ja no tocaran més) o Neil Young. Gent capaç de variar cada dia el set list i fer-te vibrar tant amb els clàssics com amb les cançons menys esperades o les versions.

No són massa prolífics, més aviat de fer discos cada tants anys. Aquest últim però, vindrà amb un segon disc de bracet aviat, com expliquen al interessant article One Big Circle: How My morning jacket rebounded with its best album in a decade.

Els sons d’aquest Waterfall els van avançar amb un parell de temes que van deixar anar a la xarxa. Un Big Decisions, curt i intens i un Spring (among the living) que em va anar emocionant cada cop més:

Ja escoltat (moltes vegades) el nou disc, la resta no decep, i es situa a una cruïlla entre el rock, les jam band, la psicodèlia, el folk, amb un segell molt seu. Like a River sona fantàsticament folkie i suposo que s’hi nota que el productor del disc ho havia estat dels Decemberists perquè hi han moments que em venen al cap. El rotllo funksoulero de la segona, Compound fracture és una meravella i la delicadesa de Get the point també va per nota. I el tema d’Spring… aquesta fa pinta de sonar tan fenomenal en directe! Si arriben a venir per aquí (que per ara pinta que no, no us els perdessiu). Si en disc son de 9, en directe pugen a 9’5.

Pel concert de l’Azkena van demanar que la gent proposés cançons per tocar al seu directe per twitter. Hi vaig participar i van comprar la meva proposta: Dondante. Aquesta bestiesa: