Petard rock: BigElf & 357 lover

“Diorama of the golden lion” dels 357 lover i “Cheat the gallows” dels BigElf són dos dels discos “nous” que més em poso més últimament. Tenen en comú una vessant rockera/canyera (més evident en BigElf) i un cantó glam/petardo (més exagerat als 357 lover). Comencem amb aquests últims: és la banda d’un tal Corn Mo, home-banda influit per Queen i Meat Loaf i que ha tret un primer disc amb aquesta banda, que va sortir el setembre del 2009 (després de treure un EP de títol tan fantàstic com “your favorite hamburger is a cheeseburger”). Tenen un punt molt Queen si, i molt glam setentero. El disco entra bé, és fresc i divertit. Potser no indicat pels que s’ho prenen tot massa en serio. Com a mostra, un clip, on veureu un cantant de pinta molt bee-gee.

Els BigElf ja feia més que els tenia controlats. El penúltim disc, Hex (està a l’spotify) començava amb un tro pur Black Sabbath i després mostrava que també es movien per terrenys més melòdics, gairebé cheaptrickescos i per extensió influïts pels Beatles. Aquest últim disc, “Cheat the gallows” és més complet i millor. Es mou una mica pel bo i millor dels 70. Dels Black sabbath, als Pink Floyd, al David Bowie… De la canya, a la psicodelia i el glam. Coctelera setantes agitada i servida fresca. Un youtube de mostra, “The evil’s of rock n roll”. Cançó fosca on les hi hagi, aquests van més en serio que els anteriors. Més cap al cantó chiptrickesc d’ells hi hauria un altre single, “Money it’s pure evil“)