Redd Kross

Redd Kross, concert aquest dijous a Barcelona, a la Sala Apolo! Des de Pearl Jam no n’hi havia cap que em vingués tan de gust veure. És un grup d’aquests amb mala sort: son boníssims, tenen grans cançons, tenen imatge… però no han estat al moment adequat. Son de California: quan estava en auge el hardcore, quan van sortir ells, eren massa melodics, alegres per integrar-se amb el moviment. Després amb el grunge (per alguns el Neurotica seu va ser un punt de sortida) tampoc encaixaven amb l’ambient alternatiu-depressiu general. Una llàstima. Combinen guitarres contundents amb melodies i jocs vocals californianos a la beach boys i van arribar al seu punt culminant amb el disc Phaseshifter, un disc d’aquells on no sobra res de res. Abans va venir el Third Eye, una punta per sota, però amb grans cançons com Annie’s gone i al final, Show world, un final molt digne a la seva carrera discogràfica (el 1997)… fins el moment. Perquè sembla que després de la gira espanyola es posaran a gravar un disc. Amb això que no presentin cap disc, no tindran cap excusa per tocar tots els greatest hits. Del 97 a aquí s’han dedicat a fer varis projectes paral·lels com els Ze Malibu Kids o les col·laboracions de l’Steve McDonald amb els Sparks (amb ells va tocar al passat Summercase) i amb els White Stripes: en un projecte que es va anar publicant per Internet, va agafar el White Blood Cells i li va posar baix a totes les cançons… això s’ha de trobar per eMules i semblants amb el nom de Redd Blood Cells.

El Phaseshifter comença amb Jimmy’s fantasy. Aquí el videoclip al youtube: http://www.youtube.com/watch?v=fcp74HZhrbA