The Deans

Feia temps que no quedava tan flipat amb un concert. Ja havia llegit bones coses d’aquest grup irlandés. Però no m’esperava el què va venir. 3 tios que es deuen moure pels 19-20 anys, amb una cara de massa joves espectacular -arribant al punt de fer ràbia- i tocant blues-rock com si portessin dècades sobre els escenaris. No només era domini de tècnica, que el tenien i espectacular. Els 3. És que es curràven unes cançons pròpies que estaven a l’altura de les versions que es cascaven. A part els tios rient, sobrats, dominant l’escenari i el concert com si fossin uns viejunos. No és habitual veure gent tan jove tocant a aquest nivell. Recordo que vaig quedar entusiasmat amb els Rose Hill Drive, també un power-trio de guarderia que es van sortir al KGB tot i les pèssimes condicions acústiques de la sala. Però lo dels The Deans ahir al Rocksound va ser espectacular. Per a mostra, un youtube. O dos (que no són d’ahir). No crec que fer aquest tipus de música avui en dia els permeti arribar gaire amunt -tant de bo m’equivoqui-, però disfrutem-ho de moment.

Pel què em van comentar ahir, els tios han deixat els estudis, han agafat la furgoneta i s’han dedicat a girar per Europa. Per sort repetiran per aquí: 4 de juny, al Harlem Jazz Club. A poc que pugui, repetiré.