Àtica
Havia anat a dinar a l’Àtica (c/Galileu, 159, telèfon 93 490 65 35) potser fa un parell d’anys a menjar-hi un menú de migdia més que apanyat. I ara em va cridar per tornar-hi el post a Olleta de Verdures i saber que la Mar i la Sara Maria també l’havien disfrutat. Tal com es llegeix a la crònica i el què m’havia explicat altra gent que hi havia anat fa poc (tresa & family), el lloc no crida massa per la situació ni per l’interior. De fet, quan hi vam anar (dimecres al vespre) erem una de les dos úniques taules amb gent i la sensació del local era una mica desangelada.
Però anem al menjar: vaig triar el menú degustació. Que són 27 euros (juraria que Iva inclós), beguda apart (va caure un Libalis, que és un dels blancs prefes). En aquest sentit per preu, i fins i tot pel cuina, el compararia amb La panxa del bisbe. Cuina on prima el producte, on l’elaboració i la presentació són importants, però sempre subordinades a la materia primera. L’alineació va ser: salmorejo d’aperitiu, salmó marinat amb cansalada i ceba confitada, carxofes amb butifarra negra, bacallà amb salsa de pèsols, galta de vedella rostida sobre puré de patates i de postres un pastís que portava pinya i avellanes i una torradeta amb xocolata i sal. Les carxofes i la vedella em van semblar espectaculars, el salmó marinat i el salmorejo van ser un inici molt bo, el pastís no em va impressionar gaire i la torradeta estava bé com a curiositat. Potser el què em va agradar menys va ser el bacallà. La taronja que hi havia al títol del plat (no recordo l’enunciat complet) no es notava gaire i el bacallà en si quedava una mica eixut. També ho dic després de dinar avui un bacallà gratinat amb espinacs i pinyons (menú de 10’70 euros a Al punt) que ha convençut i molt.
En la comparativa amb la Ppanxa del bisbe, potser el deixaria un puntet per sota. A nivell de situació i local sempre guanyarà aquest, està clar. Però no dubto que en qüestió de menjar, amb alguns menús hi podria haver empat o victòria de l’Àtica. I que competint en qualitat/preu aquests dos guanyarien per golejada una gran quantitat de restaurants que per 30 i pocs euros t’ofereixen ben poc. Especialment aquí a Barcelona.
Hola Roger!
M’alegra que t’hagi agradat l’Àtica i estic d’acord amb tu que en relació qualitat – preu és un dels imbatibles de Barcelona.
També estaria d’acord, parcialment, en la comparativa amb la Panxa del Bisbe. Crec que el plantejament és el mateix, tal com tu dius: producte, sobretot. Però trobo que la Panxa opta per plantejaments més multiculti i de fusió en el bon sentit de les dues paraules. I també trobo que la Panxa s’orienta més aviat a les tapes i els platillos, i l’Atica, per dir-ho ràpid, al plat fondo. No?
De tota manera, crec que és una comparació suggerent!
Salut!
Si, crec que tens raó en les dos coses. Potser la panxa del bisbe, sobretot en primers, tiri més pel platillo. I el tema fusió també podria ser… tot i que ara fa tants mesos que no hi vaig que no recordo gaire bé la carta 😛 Toca tornar-hi 🙂
Toca tornar-hi, toca tornar-hi!
Està molt bé, la Panxa del Bisbe…
Salut!
mmmm, m’alegro que un fan de Gràcia hagi descobert un bon restaurant a Sants, i amagadet que està… Com salivo en llegir el menú, jo els tenia de veïns i penso que no els vaig aprofitar prou… Ah, i t’has deixat de dir que són una gent la mar de maca.
Home més que fan de Gràcia… és que tot m’agafa al costat de casa 🙂 Si, semblaven macos