Bar Àngel

Si surts de l’estació de França, a Barcelona, i creues el carrer – Marquès d’argentera- vas de pet al Born. Botigues de roba, bars de nit i molts restaurants on escollir. Però si decideixes no creuar el carrer i en canvi gires a l’esquerra i entres al primer carrer que et trobes, Ocata, pensaràs que t’has equivocat, que és un carrer on no hi ha res. Però camines i t’arribes al número 2 i veus un rètol groc on hi posa “Bar Àngel” (telèfon 932690493), que d’entrada no et cridaria gens l’atenció, però mires a dins i veus que hi ha una decoració i un ambientillo guapo. I si entres faràs bé: tots els cops que hi he anat he acabat menjant molt a gust!

Són un parell de pisos, a dalt tranquil, ideal per si aneu un grup d’amics. A baix, la barra (i una petita taula), amb més alegria i més viu. Si hi vas sol o en parella, la part de baix té més salero! Perquè els que porten aquest establiment li donen un rotllo molt agradable; molt simpàtics, atents i explicant el què tenen i com s’ho fan.

Anem al què importa, que és el menjar: molt bon producte, plats senzills però sensacionals. Per exemple uns cigrons amb morcilla patatera fenomenals -d’aquells mantegosos que es desfan-, unes vieires embolicades amb papada ibèrica (això ho he repetit sempre!), uns fesols amb llamàntol (treballen molt bé les llegums, a destacar!) o una tapa de formatge Tomino i carbassó tallat a làmines molt fines. Repasso el llistat de plats que ofereixen i hi trobo moltíssimes coses que em convencen, senyal que estan en bona sintonia amb el què m’agrada. Nota a mi mateix: tornar-hi per solucionar temes pendents de provar com la galta de tonyina en escabetx, que ahir ens la van explicar i ja salivejava. Aquí sota els fesols amb llamàntol.

Els preus són molt raonables (mireu la carta) i la relació qualitat-preu em sembla molt bona. Ahir que hi vam anar un grup de gent de bon menjar (olletos, mar, xesca i toni) ens va sortir a 22 euros per cap (tot i que vam estar extranyament poc alcohòlics: amb alguna ampolla més de vi se n’aniria cap als 25-30).

Per acabar amb els postres, un gelat de turró (que no es fan ells) amb ratafia o uns cookinyolis, que és la una barreja de galeta de taronja i xocolata i carquinyoli. Els hi fa, igual que el pa, el forn Vilamala. Ah, i per beure tenen una selecció de vins curta però molt acurada. El Priorat GR-174, quan el tenen, és molt i molt bo.

Si voleu curiosejar fotos, tinc un àlbum d’una visita que faig fer-hi el passat mes de maig. Per cert, ara tenen tancat des d’aquest cap de setmana fins al setembre! Apunteu-ho per fer un retorn de les vacances en condicions!